El sindicat Satse va revelar la setmana passada que només tres dels 80 estudiants d'infermeria llicenciats a Girona el darrer curs han trobat feina a les comarques gironines. La resta o bé ha hagut de cercar-la a l'estranger o bé està sense feina. Les retallades i la no renovació de contractes als interins han modificat les sortides laborals d'un col·lectiu que, tradicionalment, tenia unes òptimes expectatives d'ocupació i amb un atur zero. És un dels més clars exemples del negre horitzó que té la generació dels nous llicenciats universitaris. Diari de Girona també s'ha fet ressò d'un estudi segons el qual la demarcació gironina està situada en el terç de províncies amb un percentatge més alt de treballadors que deixen el seu lloc de residència per motius laborals, alhora que tampoc no és capaç d'atreure treballadors d'altres territoris. Per cada deu treballadors que se'n van només en retornen vuit, mentre que a Àlaba i Madrid, que són les províncies amb més poder d'atracció, per cada un que surt n'entren pràcticament dos. La mobilitat dels treballadors depèn, en moltes ocasions, de la capacitat dels territoris de retenir el talent quan es tracta de treballadors qualificats, o d'absorbir mà d'obra en ocupacions amb demanda. Aquest escenari gironí obliga a realitzar dues reflexions. La primera és que la pèrdua de talent incidirà, a curt i mitjà termini, en la competitivitat de l'economia. Girona, amb una de les taxes d'atur més elevades d'Espanya, ha deixat de ser el paradís d'anys enrere. Ja no genera suficient atracció, o menys que abans, per captar professionals qualificats. La segona reflexió és l'enorme cost social i econòmic que suposa finançar uns caríssims estudis universitaris que després no reverteixen en una millora productiva i de coneixement de la societat que els està pagant. De què serveix formar bons professionals si s'han de buscar la vida a l'estranger per manca d'oportunitats a casa seva? La culpa, per descomptat, no és dels estudiants, però quin futur ens espera a tots amb una generació sense esperança de sortida laboral?