Són molts els analistes que acusen les comunitats autònomes de ser les grans causants del dèficit de l'Estat. Hi ha la impressió generalitzada que s'ha estirat més el braç que la màniga i que els governants han estat poc curosos amb els diners dels contribuents. De ben segur que bancs i caixes han jugat un paper fonamental en aquest grapat de milers de milions de deutes. S'ha estat poc curós i moltes de les infraestructures finançades per les entitats bancàries no obeien a necessitats reals de la població. Així hem pogut veure com s'han construït aeroports, línies d'alta velocitat, autopistes i altres infraestructures que avui són autèntics nyaps que ni s'utilitzen ni serveixen per a res. Aeroports a Castelló de la Plana, Ciudad Real, Osca; recorreguts de l'AVE a Albacete, Lleó, Conca o autopistes en les zones perifèriques de Madrid han estat inversions multimilionàries sense cap mena de sentit. Però els aires de grandesa dels Zaplana, Bono i companyia no tenien límits...
Ara, quan no hi ha diners, l'Estat espanyol es planteja actuar i tot fa pensar que la primera autonomia que podria veure's tutelada pel Ministeri d'Hisenda seria la del Principat d'Astúries. Per incompetència dels seus representants polítics, els asturians fa molts mesos que estan orfes de govern a causa d'una convocatòria electoral injustificada, de la campanya, de recursos jurídics i d'unes negociacions sense senderi. No cal ser gaire intel·ligent com per adonar-se que els resultats demanen a crits un govern d'unitat que possibiliti l'estabilitat i d'aquesta manera no haver de dependre d'un senyor del partit de l'antinacionalista Rosa Díez que des de fa mesos mareja la perdiu.
Però aquesta lleugeresa i manca de responsabilitat dels actors polítics també la podem observar a Euskadi, on ja parlen d'eleccions, un any abans de la fi de la legislatura... El PSOE ha perdut el suport dels populars bascos i s'enroca en un carreró sense sortida atès que vol governar amb només 25 dels 75 diputats electes. Mentrestant el PNB busca el retorn al poder al preu que sigui i el PP desitja un final tranquil però posant cloenda a un Patxi López que es dedica més a criticar el govern de Rajoy que no pas a solucionar els problemes dels seus conciutadans. I els radicals esperen la sortida d'Otegi de la presó per tal d'assolir una posició de privilegi a la cambra basca.
I Catalunya no podia restar al marge d'aquest batibull i des de diferents tribunes i posicions polítiques ja s'escolten veus que demanen unes eleccions per a la propera primavera. Els de CiU pensen que un avançament els pot donar una majoria absoluta si saben vendre bé la ?reivindicació del pacte fiscal. Mentrestant, el PSC intenta reorganitzar-se i el PP demana algun gest a Rajoy que calmi les ànsies electorals dels nacionalistes.
Tot plegat un circ en el qual la majoria dels polítics de casa nostra viuen el marge d'allò que realment passa al carrer. Avui els ciutadans volen solucions als seus problemes i els líders no les poden donar. Tenim l'exemple de Grècia, on s'han radicalitzat els resultats a causa de la desesperació de la gent. Aquí no es pot caure en els mateixos errors i s'ha de reclamar a les formacions polítiques seny, prudència i responsabilitat. Cal aprendre dels errors i seria fatal no buscar complicitats i sortides a la crisi amb la col.laboració de tots els partits, siguin del color que siguin.
De moment, dijous les autonomies, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera, hauran de comprometre's a reduir el dèficit a l'1,5% del PIB, la qual cosa vol dir que Brussel·les els demana una retallada de 7.000 milions més. Veurem què passa.
