es trobava un en el tràngol d'acceptar la dieta mediterrània com a animal de companyia, quan va començar a adquirir un prestigi increïble la paleodieta o menú dels nostres ancestres de l'època de les cavernes. Segons alguns especialistes, l'hàbit de consumir farines i sucres és molt recent (a penes 200 generacions) en relació amb la història de l'ésser humà. D'aquí el rebuig que produeixen en molts organismes. La carn, en canvi, tan brutal d'aparença, ha format part de la nostra alimentació fins ahir mateix. Ara que un havia començat a decantar-se cap a les verdures i el peix, resulta que la carn, fins i tot la carn humana, és bona. El fet important és que l'animal o home al qual pertanyi no hagi estat estabulat gaire temps. El greix que gràcies a l'exercici físic s'infiltra en el teixit muscular resulta excel·lent per al colesterol.

Paleodieta, doncs. I res de menjar cinc vegades al dia el que cap al palmell de la mà. Això es veu que és de nenes. El menjar que va bé és el que es menja afamat, en grans quantitats i amb certa ansietat. L'home de les cavernes no feia tres àpats al dia. Menjava quan podia, que no era sempre. Ara bé, quan podia, s'afartava. I lluny de mastegar 25 vegades cada mos, com ens deien al col·legi, s'empassava els filets gairebé sences, i crus, per l'ànsia d'omplir aquest forat metafísic que anomenem estómac. Segons alguns dietistes, a la taula cal arribar-hi amb fam, com més fam millor, perquè el menjar ens vagi bé.

I oblidin això que l'esmorzar és l'àpat principal del dia. Els nostres avantpassats, abans d'abandonar la cova per caçar, a penes prenien un parell de tubercles o qualsevol altra porqueria que tinguessin a mà. D'aquesta manera, se sentien lleugers enfront de l'agressivitat dels bisons. Queda l'assumpte de la beguda. S'ha acabat això de beure dos litres al dia, distribuïts de manera regular al llarg de les hores. El bo és beure amb set, de manera que aguanti vostè les ganes i cap allà les vuit del vespre fiqui's entre pit i esquena una gerra d'aigua. Veurà que bona la troba. Racionalment parlant, voto per la dieta mediterrània; irracionalment, per la de les cavernes, així que uns dies menjo carn i els altres peix.