Durant les últimes setmanes, tot i el tradicional hermetisme policial, s'han succeït les notícies que revelen un augment dels robatoris a les nostres comarques, i sobretot aquells assalts que van acompanyats de violència. Ens referim als casos en els quals els lladres no es conformen a apropiar-se de béns aliens, sinó que agredeixen físicament o amenacen els propietaris dels habitatges. En general, les persones atacades són grans o viuen soles, la qual cosa afegeix un plus de gravetat perquè demostra premeditació i organització delictiva. L'objectiu són les persones més vulnerables i indefenses. L'augment dels furts i robatoris no és exclusiu de Girona. És general a tot l'Estat. Ara bé, les xifres gironines comencen a ser alarmants. Només en el primer trimestre de l'any s'han denunciat 919 robatoris a domicilis -el nombre de denúncies sempre és sensiblement inferior a la xifra real-, fet que representa un 7,6% més que l'any passat. D'altra banda, la resta d'actes criminals és manté o baixa. La nova irrupció dels robatoris i dels assalts amb violència s'haurà d'afrontar amb solvència i professionalitat per garantir els drets bàsics i evitar mals i alarmes majors. Es parla amb freqüència de grups provinents dels antics països de l'Est que, entre d'altres, estan estructurats amb l'única finalitat de delinquir. També abunda la creença que la precarietat i la crisi econòmica incrementen les tempatacions de violentar els béns aliens. És possible que tot conflueixi sobre una mateixa ?casuís?tica, però, sigui el que sigui, resulta irrebatible que el problema és real i, en conseqüència, no queda més remei que afrontar-lo amb determinació i mitjans. És necessari disseccionar el fenomen per perseguir-lo amb rotunditat.
