Cartes

jordi vidal bernades. palafrugell.

El govern va dir ara fa unes setmanes que necessitava estalviar 10.000 milions d'euros i per aconseguir-los va proposar retallades a la Sanitat i l'Educació. Ara resulta que no tenen cap problema a injectar 7.000 milions, que poden ser més, en una entitat privada com Bankia.

Deu ser que ens estan prenent el pèl? O senzillament és la confirmació dels interessos propis que es porten entre mans els nostres representants i els bancs? Quan va començar la crisi, l'objectiu del Govern era sanejar els bancs; avui, després de quatre anys d'invertir diner públic, i que el Banc Central Europeu els hagi proporcionat grans quantitats de diners, que també són públics, i que als bancs se'ls hagi permès tot tipus d'excessos i malifetes amb els ciutadans, resulta que estan igual o pitjor, i l'objectiu del Govern segueix sent el mateix: sanejar-los.

El pitjor de tot és que ningú es planteja dir-nos ni explicacions, ni responsabilitats. Per què estan en aquesta situació els bancs? Què han fet amb tots els diners que els han donat? No existeix cap responsable que pagui la seva mala administració? Per què hem de pagar els ciutadans les irresponsabilitats de dirigents financers que deixen les entitats bancàries amb pèrdues i se'n van amb les butxaques plenes? Sembla evident que els Governs, tant de dretes com d'esquerres, ens han sacrificat a tots per salvar uns bancs que van ser la causa fonamental del començament de la crisi i que com a premi han ofegat l'economia del país en negar-nos finançament a famílies, emprenedors, investigadors, empresaris i compradors.

Ara en risc també les pensions?

Francesc Cabré. Santa Pau.

He pogut llegir l'informe del Cercle Català de Negocis, del qual es dedueix que el 88% del fons de reserva de la Seguretat Social que s'ha de dedicar, únicament i exclusivament i quan sigui totalment neces?s?ari, a cobrir el finançament de les pensions, l'Estat darrerament el de?dica a invertir-ho al seu deute sobirà, perquè els inversors estran?gers deixen de comprar l'esmentat deute, atesa la situació espanyola.

És que no quedarà pedra sobre pedra de tot el que hem hagut de forjar durant quasi una vida per poder gaudir d'una jubilació normal i tranquil·la? És que aquesta colla de polítics incompetents no tenen res dins del cervell? Solament pensen a enriquir-se a càrrec de tots nosaltres perquè la crisi a ells no els afecta. Què volen? Desfer la societat i solament que existeixi la classe política (adinerada) i la resta de població cada vegada pitjor assistida per tal que no pugui queixar-se de res i segueixi sotmesa i subsistint com els xaiets, mantenint-nos distrets amb el futbol, les ?carreres, etc. No pensen en el que pot passar si Espanya entra en fallida o és intervinguda? I ens quedem sense poder ni menjar perquè no es puguin pagar les pensions? Que us creieu que seria com els del 15-M?

No!, molt al contrari, penseu que defensarem amb totes les nostres forces el que és nostre, uns estalvis de tota una vida i un retir que tenim ben merescut i pagat.

Exigim a la classe política que en favor de la transparència de la qual tant fan lloança, i de la bona gestió, esmenin immediatament aquesta situació i deixin d'una vegada per totes de finançar les entitats bancàries com a prioritat, quan han estat, en bona part, les causants de la situació actual.

Bancs dolents

JOSEP SERRA QUINTANA. GIRONA.

Després de tant de temps marejant el personal amb la possibilitat de crear bancs dolents amb els actius tòxics de les entitats financeres, majoritàriament a causa del sector del totxo, sembla que ara serà una imposició per part de Banc Central Europeu.

Aïllar el llast econòmic dels bancs i esborrar dels seus balanços els forats negres potser sigui una solució per a ells i per al sistema que ens regeix, però davant tal desvergonyiment em pregunto: Per què no es donen les mateixes facilitats a les empreses d'economia productiva? Els bancs "nets" resultants, continuaran donant dividends als seus accionistes o prebendes als seus consellers? Es comprometran aquestes entitats resultants "sense taca" a injectar el líquid necessari a tots els altres sectors a un preu just i sense garanties abusives? Salvar el sistema financer implica només doncs salvar unes entitats privades concretes?

Molt em temo que si les respostes no són les adequades, el problema només es maquilla una vegada més i les mesures seran en benefici exclusiu dels de sempre, classe política inclosa.

Disconformitat

amb la portada

Aina Basart. GIRONA.

La portada del Diari de Girona del 16 de maig del 2012 ha estat un exemple més de la desvergonyida cobertura mediàtica al servei de la classe política dominant. A les 12 del migdia del dia 15 de maig, un grup de persones, membres de l'Assemblea Popular de Girona, van protestar amb el propòsit d'assenyalar la injusta situació de dictadura dels mercats que sostenen entre la classe política i les institucions bancàries contra la majoria de la població. Dictadura dels mercats perquè són ells els que ens han dut a la catàstrofe econòmica que vivim actualment. I la classe política, no només l'avala sinó que a més, se'n beneficia en detriment dels interessos de la ciutadania.

D'exemples, els diaris com el vostre n'estan plens. Només cal saber llegir. Sense anar més lluny, el titular de la mateixa portada, deia: "El Govern retalla 1.500 milions d'euros en el tercer ajust en un any". A qui retalla el govern? També ho deia la portada: En ajuts socials, en privatitzacions d'autopistes, en salut, ensenyament i universitats, en inversions i en empreses públiques. No cal ser gaire eloqüent per adonar-se que motius en sobren per a indignar-se.

L'acció de dimarts no van ser els cinc segons que vàreu publicar en la imatge esmentada. L'acció de dimarts van ser tres hores i mitja de resistència pacífica i crítica ciutadana, jo vaig presenciar-la. Tampoc hi havia 20 persones encadenades dins l'entitat, només n'hi havia dues. La resta estaven assegudes a l'entorn, protegint-les, donant-los suport.

A fora de l'entitat bancària en qüestió hi havia molta gent que hi donava suport. Ciutadans anònims, ciutadans que es van solidaritzar i van compartir que la precarietat a la qual es veuen a poc a poc sotmesos s'explica per l'avarícia d'altres persones i institucions.