Fa feredat aquest estudi de la Unicef que quantifica en 2 milions els nens i nenes de l'Estat que pateixen actualment una situació de pobresa: perquè ens emplaça en la situació real del país, i no en els eslògans polítics o les dades d'economia. És a dir, que la situació econòmica dels seus pares no només no els permet activitats de lleure de pagament als nens, o la possibilitat d'estudis fora de l'aula pública, sinó que afecta temes bàsics com l'alimentació de l'infant, que altera el seu creixement i que afecta al seu estat anímic, moral i físic.

Som bateries que ens emplenem de l'energia de la gent que ens a?companya, familiars, amics, companys de feina. En el record conservem amb més intensitat les coses bones, l'energia positiva que ens ajuda a tirar endavant, les frases que repeteixen els nostres avis i els nostres pares i que ens van ajudar a créixer. I per tant, el nen es pol·luciona amb una situació negativa, i tenyeix la seva vida de la ne?gror del patiment dels pares. Alhora, som la societat que hem ne??gat la realitat que vivim, segurament perquè la publicitat i la seva promesa d'un món millor i ple de luxes ha envaït tots els racons de la vida. I molts pares i mares matarien abans de no donar als fills se??gons quines joguines o quines vambes que estan avui de moda. Molts hem confós l'educació amb el benestar econòmic, i alguns han canviat l'estimació feta pel dia a dia de l'esforç i l'educació en co??mú, amb la possibilitat de comprar als nens l'últim ordinador o la darrera consola del mercat. Sense aquest miratge de luxe que pro?porciona benestar, creiem que som fracassats. Creiem, a la manera americana del nord, que no hem fet res a la vida. Segurament no hem contribuït a inculcar a les noves generacions que l'esforç, que la superació, és un valor importantíssim, i que l'hem de retrobar per ajudar-nos a combatre aquesta negativitat que ens envaeix i que només des d'aquest enfocament podrem vèncer. Sortirem a la su?perfície si ens ofeguem. Però quan des de segons quines escoles de les grans àrees urbanes alerten que les retallades als menjadors escolars impediran a alguns alumnes menjar calent, almenys un cop al dia, hem d'entendre que hi ha línies vermelles que aquest Go??vern, que la nostra societat, no ha de creuar mai perquè s'autodes?truirà: la força de poder tenir els nostres nens amb un mínim de benestar, amb unes condicions dignes. És allò que totes les espè?cies animals volen per als seus cadells: potser nosaltres ho hem obli?dat?