Era a primers de 1711 i se celebrava la represa de Girona pels borbònics, que el 1705 l'havien rendida als austriacistes. "Señor Ilustrísimo, con afectos buenos / siendo butifleros aquí cantaremos. / Alégrese l'orbe, pues ha vuelto el sol / desde su ocaso a su arrebol". Aquesta era la lletra (en castellà, que el català era per a la plebs) d'una composició que el mestre Gaz va fer per rebre el bisbe Taverner quan va tornar a Girona després d'un exili voluntari a Perpinyà. Molt menys laudatòria havia estat la peça feta per rebre l'arxiduc Carles, el 1710. Estava clara la divisió del clergat pel que fa al pretendent al tron d'Espanya. I de llavors ençà, la ciutat ha mantingut una notòria fidelitat als Borbó.
Això ve a tomb del concert programat a la Sagrada Família, a Barcelona, ofert per Música Antiga de Girona, que difon l'obra de la capella de música gironina, ara amb obres de Josep Gaz (1656-1713). El concert és una brillant mostra de com la música, segons l'historiador Jaume Pinyol, pot ser un testimoni de l'organització ?d'una societat sotmesa a grans sotracs. Girona, a principis del XVIII, ha perdut la noblesa, pelegrina a Madrid per obtenir els favors dels Àustria, i, en ser progressivament substituïda per una incipient burgesia, viurà grans transformacions que canviaran la ciutat. En el programa escollit, una de les peces fa referència al primer joc de naips conegut a Espanya i Gaz utilitza els colls com a metàfora de com de perillós és el joc amb les dones. Un altre exemple: algú demana a Gaz que li deixi un instrument per a un concert a casa seva, per a unes sessions musicals que foren anomenades "siestas". Començava la música privada.
