28 de juny de 2012
28.06.2012

Cartes

28.06.2012 | 02:00

Jazztel i un mal servei
Maria Salip Calvó. girona.
Dilluns dia 25-6-12, els abonats a la compa?nyia telefònica Jazztel vàrem estar comple?ta?ment aïllats del món tant a nivell de telèfon com d'Internet. Els telèfons de la companyia per informar els clients estaven igual?ment sense funcionar, cap resposta, cap informació. Com és possible en aquest segle i amb els actuals avenços, deixar tota una població sense comunicacions? Empreses, despatxos, particulars... Això comporta pèrdues, i caldrà demanar danys i perjudicis contra aquesta empresa, que ha demostrat el mal servei que dóna. És una pena ja que de situacions com aquesta se'n beneficiarà la Telefónica, el gran cacic que es permet el luxe de ser la més cara del mercat.

Indignació per l'article "Posar veu al gos"
Silvia Garcia SÁnchez. girona.
Em sembla indignant que un diari com el Diari de Girona publiqui articles d'opinió on s'insulta d'altres persones. Em refereixo a l'article d'opinió del Sr. Albert Soler, titulat "Posar veu al gos". Estic d'acord amb la llibertat d'opinió però crec que aquesta llibertat no et dóna dret a insultar i menysprear altres persones, i el que em sembla més fort és que un diari publiqui aquests insults alegrement. No sé si vostè, Sr. director, té gos o no en té, però sàpiga que aquest Sr. Albert Soler em titlla a mi i a tots els propietaris de gossos de Girona de "persones que tota l'amistat a què poden aspirar en la seva existència és la del terrier o caniche a qui donen de menjar" i ens diu que, pel fet de manifestar-nos pels drets dels nostres animals, tenim una patologia psiquiàtrica. I finalment, però no menys important, abans de publicar un article, crec jo que s'hauria de contrastar la informació que es dóna, perquè a la Devesa de Girona no hi ha cap zona on es puguin portar els gossos deslligats, al contrari del que diu aquest se?nyor. Crec que molta gent es mereix una disculpa per part d'aquest diari i, si us plau, tinguin una mica més de cura al publicar els seus articles.

Puigdemont, partidari d'enderrocar el viaducte
Màrius Viella. La Bisbal d'Empordà.
És patètic i vergonyós que l'alcalde de tots els gironins defensi l'enderroc del viaducte, perquè segons ell quedarà en desús; sempre hauria pensat que un alcalde havia d'estar per sobre de la mitjana cultural dels seus administrats, però ara veig que n'hi ha algun, i en concret el de Girona, que no només no arriba al nivell mitjà, sinó que demostra una incapacitat de creació i de perspectives envers el futur, i a mi, si visqués a Girona, em tindria molt preocupat saber que el meu alcalde no desenvolupa més, perquè Deu no n'hi ha posat.
Si el Sr. Puigdemont no veu utilitat en un futur per al viaducte, crec que hauria de consultar, com a mínim, el col·legi d'arquitectes i aparelladors de Girona i, si cal, de Catalunya, que de ben segur d'idees alternatives a l'enderroc en tindran moltes, i que els ciutadans de Girona donaran el seu suport; jo particularment en tinc moltes, però com que no estic empadronat a Girona esperaré que algú em demani l'opinió, que en principi és favorable al viaducte. Grans capitals d'arreu del món han optat per viaductes i "escalèctrics", per apaivagar problemes de circulació i aparcament, punts molt importants a Girona, perquè són els principals problemes de la ciutat, que sembla que per al seu alcalde no existeixen; és gairebé impossible anar a Girona i poder aparcar gratuïtament.
Crec que la inversió que comportaria l'enderroc, i que no té altra finalitat que afavorir l'especulació del sòl urbà, en benefici d'un sector determinat, seria més ben emprada si s'invertís a fer que el viaducte (sobre i sota) pogués ser utilitzat per tots els gironins, i per tothom que vulgui visitar Girona, que de ben segur que l'economia de la ciutat en general en pot sortir beneficiada.
Espero que algú més entenimentat que jo faci entendre a l'alcalde que l'enderroc és malbaratar els diners dels ciutadans, i molt més greu quan hi ha retrocés econòmic.

On són les orenetes?
Lola Arpa Vilallonga. Peratallada.
Donant-hi voltes he arribat a la trista conclusió que de la mateixa manera que molts ajuntaments i ciutadans especialment, fet curiós, la gent dels pobles, prefereixen les places dures i no volen arbres perquè les fulles de terra "embruten", i han posat de moda les tanques i la gespa de plàsticÉ tampoc la nostra societat té temps per alegrar-se de l'arribada de les orenetes, que fins fa pocs anys havien format part de les nostres tradicions i havien estat font d'inspiració dels nostres poetes. Ara els destruïm els nius perquè també ens molesta la seva porqueria, ara fumiguem els camps amb productes tòxics perquè així eliminem més de pressa les plagues, i de la mateixa manera que ja no queden papallones ni cargols, tampoc deuen quedar mosquits dels que a elles els agradenÉ Només hi ha mosquits tigre i cargols gegantins que vénen d'altres païsosÉ I així, de mica en mica, amb la nostra manca de sensibilitat i el nostre mal cap anem trencant les cadenes tròfiques i alterant les petites meravelles que per als nostres avis eren motiu de felicitat. Confiem que els nostres néts hi arribin a temps per recuperar-les!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook