Fa uns dies va passar, per fi, el que havia de passar: l'escriptor i actor Jonah Falcon va ser detingut en un aeroport de Califòrnia perquè portava una arma amagada. Efectuat el registre que, abans, no autoritzaven les lleis, es va revelar que el bony era del seu equipament més íntim, que mesura 34 centímetres en estat de gràcia: no era una arma per combatre l'imperialisme, sinó per a coses millors. Ara, els serveis de seguretat dels aeroports d'EUA sabran el que és l'enveja de penis en tota la seva cruesa. Ryanair ja ha anunciat que li cobrarà dos bitllets a aquest passatger, ja que la seva dotació supera una de les mesures del seu conegut cànon d'equipatges i a més obstrueix el flux de passatgers pels cada vegada més estrets passadissos de les aeronaus.
Els avions -i els que hi pugem- són una bona metàfora del que ens passa. Amb avions es va fer l'atemptat de l'11-S i vols secrets van portar sospitosos de terrorisme a presons clandestines -i a Guantánamo-, on van ser trepitjats una mica més que els passatgers normals que des d'aleshores quedem privats de les tisores, la dignitat i la bossa de lavabo. Com si no es pogués estabornir un pilot d'un mastegot. I els explosius, a més de líquids, no poguessin ser sòlids o gasosos (o altres estats intermedis). Hem patit vexacions, registres (sense comptar pel que han passat a l'Iraq i Afganistan) sense que la pau i la llibertat resplendeixin una mica més.
La culpa no va ser només del terrorisme i del seu oposat i complementari: també la gent al comandament, aquí i allà, va veure com qualsevol broker espaviladet guanyava en un dia més que ells en dues legislatures i, en conseqüència, van fer el possible per agenollar-se davant dels diners i adorar-los, a veure si els tocava alguna cosa, que els va tocar: enveja de penis financer. I aquí estem: sense sobirania nacional, però tampoc sense capacitat de revocar o confirmar els qui ens governen des de Brussel·les. O Washington. O l'FMI.
