el divendres tres d'agost Torroella de Montgrí va ser l'escenari d'una presentació discreta i rellevant alhora. En el marc del festival de músiques i arran de la cita anyal que vol recordar, emocionadament, el polifacètic Ernest Lluch. Lluch, xafarder universal en el millor sentit del terme. Nervi de curiositat, la mateixa curiositat que ens desvetlla aquesta sonda de l'espai que arriba a Mart i explora el món desconegut. En Lluch coincidien el futbol i la música, la política i l'economia, el global i el local, la Garrotxa i el Maresme, l'Empordà i la Toscana, Barcelona i Donosti, Madrid i València.
Aquest instint innat per descobrir el va portar a furgar també en el redescobriment de músics catalans. Amb aquest ànim i amb voluntat de retre-li homenatge, el festival ens regala amb peces sensibles i delicades i amb descobertes singulars. En el concert del tres d'agost es dreça un pont entre la música i les darreres recerques de Lluch sobre la Catalunya austriacista, la Cort de Carles d'Àustria i de l'emperadriu, l'exili polític, la desfeta dels projectes. Tomàs Milans seria al final de la Guerra de Successió un exiliat interior.
Josep M. Gregori, amb l'empenta de la beca de recerca que convoca la fundació Ernest Lluch, ha traçat la biografia de Tomàs Milans Gudayol nascut a Canet de Mar el 1672 i mort el 1742 a Girona. Format a Barcelona, es veié obligat a desplaçar-se a Girona al final de la Guerra (1714) i aquí desplegà els seus coneixements com a mestre de capella de la Catedral de Girona. Habituat a la moda de la Cort i de la música barroca que s'hi exhibia importada de l'Imperi, Gregori ha rastrejat als arxius la vida i l'obra de Milans. Una biografia que esperarà pacientment l'oportunitat d'una economia en crisi per ser publicada.
Mentre, disposem ja del CD que es va presentar també a Torroella i que, enregistrat sota el segell Musièpoca, presenta peces de "Música religiosa" de Tomàs Milans i Godayol interpretades pel cor La Xantria, dirigit per Pere Lluís Biosca. Són deu peces de música sacra rescatades i transcrites dels manuscrits i partitures de la Biblioteca Nacional de Catalunya, però previsiblement vinculades a la producció gironina de Milans.
Al concert de Torroella, la primera part ens va oferir peces de Joan Pau Pujol, Joan Cererols i Francesc Valls. Precisament de Pujol van interpretar, com una picada d'ullet a l'exili gironí de Milans i el més contemporani d'un altre Pujol, la música "per a la diada de Sant Jordi al Palau de la Generalitat". Mentre que tota la segona part va recollir les interpretacions de Motets per a la litúrgia de la Catedral de Girona, amb unes lletanies de la Mare de Déu que ressonaven a la nostra memòria dels rosaris reiterats i inacabables de la infància, ara més passadores i atractives acompanyades de la música coral.
El Magnificat, una Salve i molt singularment la invocació Reges Tharsis "antífona en cànon per al dia de Reis".
Tot peces que bé mereixerien un dia la seva interpretació a la nostra Catedral o fins i tot la incorporació d'alguna al repertori de la capella de música actual per tal de cantar-les el dia que toqui segons el calendari litúrgic.
Vull subratllar que en tota la tasca de rescat documental dels nostres arxius eclesiàstics, la recuperació de música sacra antiga va per darrere de la d'altres registres documentals més directament vinculats a l'exercici del poder material del bisbe i del capítol, i la corresponent administració religiosa, feudal, senyorial, jurisdiccional de la diòcesi.
I això fa més meritòria la tasca de la Xantria i de Josep M. Gregori. Deixant ben clar el caràcter pioner i exemplar de "Música antiga de Girona", que fa temps que sota l'impuls de Jaume Pinyol treballa en aquesta tasca de recuperació i ha explorat ja partitures de l'època de la Guerra de Successió o de les Guerres Napoleòniques. La tasca continuada d'aquests i l'aportació singular que avui comentem haurien de servir de base per a un treball més sistemàtic i per a una actualització contemporània de tot el bagatge musical que guarda com un tresor simfònic la Catedral de Santa Maria.
