El PP ha decidit fer un últim favor a Artur Mas. Coincidint amb el 12 d'octubre va decidir aixecar el llençol d'un dels fantasmes més grans de Catalunya. Des de la transició, el pujolisme s'ha beneficiat del dubte de no saber quants catalans estaven disposats a sortir a defensar la sacrosanta unitat d'Espanya. Pujol tibava la corda catalanista recordant però que hi havia molts catalans que se sentien espanyols. I aixo li permetia anar caçant bolets competencials del bosc autònomic i alhora que els catalanistes el veneressin com a pare de la pàtria. Mas es va situar a l'altre costat de la tanca i va proclamar que són molts més els que volen el bosc que els que es conformen a caçar bolets. Camacho pretenia demostrar que no. I va cridar els boletaires a anar a la plaça Catalunya: 10.000 persones, sent molt i molt generós. Lluny dels 600.000 manifestants de l'11S, sent garrepa. El PP ha tombat el cistell: per cada espanyolista íntegre i pur, hi ha a Catalunya 60 persones que volen ser alguna cosa més. Sota el llençol espanyolista, només hi havia efectes especials. Mas ja té el camí una mica més planer.
