31 de octubre de 2012
31.10.2012

Cartes

31.10.2012 | 01:00

Rebuig a un nou atemptat paisatgístic
RINALDO MUSCOLINO. PRESIDENT DE L'ACPE.
Com a president de l'Associació d'Amics del Parc Natural del Cap de Creus-Parc d'Europa (ACPE) vull fer públic el meu més enèrgic rebuig al nou atemptat paisatgístic que s'acaba d'anunciar per a la zona situada a la desembocadura del riu Fluvià, al bell mig del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
Quan semblava que tots teníem assumit que al nostre territori ja no s'hi podien fer més desgavells urbanístics, sorgeix la notícia d'una concessió, per part de l'Estat, d'un projecte per posar en marxa una base nàutica de 550 amarraments complementada amb diversos equipaments i 380 habitatges.
Hem de confiar, tal com han expressat els representants del Govern de la Generalitat en conèixer la notícia, que aquest projecte no tiri endavant, entre altres coses perquè no té cabuda en una zona protegida des de fa anys per l'administració i el planejament urbanístic vigent i salvada de la destrucció per la decidida actuació dels moviments ecologistes.
En els moments actuals, a l'Empordà hi ha un consens generalitzat sobre la necessitat de preservar un dels nostres valors més preuats que no és altra que el paisatge i l'ACPE hi està plenament implicada. Aquest projecte representa un atemptat a aquest bé comú i cal aturar-lo. Com a humil servidor d'aquests objectius, i en nom de la nostra associació, serveixi el present escrit de mostra pública de denúncia i de suport a totes aquelles actuacions adreçades a impedir que prosperi aquesta iniciativa especulativa i de degradació del paisatge de la comarca.

Adéu, Europa
Francesc Gombau. Girona.
Des que Artur Mas ha decidit tapar la seva mala gestió amb la fantasia de la independència, no para amb el tema un dia darrere l'altre. Diu que vol un referèndum -legal o il·legal és un petit detall sense importància- i que la pregunta sigui: "Vol que Catalunya sigui un estat de la Unió Europea?". Potser la pregunta hauria de ser una altra: "Vol que Catalunya sigui un estat fora de la Unió Europea?" Perquè dir adéu a Espanya és dir adéu a Europa. Així ho han explicat alts càrrecs europeus i així ho demostra el Kosovo independent, que porta ja fa cinc anys que és fora de la Unió Europea a causa del veto d'Espanya. Artur Mas hauria de ser mínimament responsable i no portar-nos a l'abisme d'una Catalunya separada i enemistada amb la resta d'Espanya, aïllada i fora de la Unió Europea.

Quan vagi a votar...
MARIA DOLORS SALA LLEAL. Vilabrareix.
Quan vagi a votar, votaré amb el cor.
Perquè desitjo una societat diferent, votaré amb el cor; perquè no vull que m'enganyin més prometent el que no compleixen, votaré amb el cor; perquè no vull mes famílies desnonades, votaré amb el cor; perquè no vull més persones dormint al carrer sense esperança ni calor, votaré amb el cor; perquè no vull que cada dia es facin tantes cues als menjadors socials, votaré amb el cor; perquè no vull que ningú no tingui un lloc on anar a treballar cada matí, votaré amb el cor; perquè vull ser jo mateixa, parlant la llengua que desitjo i estimo, sense pors i amenaces, votaré amb el cor; perquè vull que els meus fills creixin en un planeta net, amb un aire pur, amb uns rius on es desbordi vida, votaré amb el cor; perquè vull que els meus dirigents siguin els representants dels nostres valors i el reflex de la nostra voluntat, votaré amb el cor; perquè vull esperança, solidaritat, compromís, i empatia, votaré amb el cor. Votis a qui votis, el dia 25, vota amb el cor.

El carisma d'en Pep
rogeli vancells. sant feliu de
guÍxols.
Aquest crac que va aconse?guir endossar un 2 a 6 al Madrid en el seu propi camp i batre tots el rècords possibles, sempre ens ha de??mostrat una actitud comprensiva i respectuosa amb tot el món, i té molt de carisma allà on va. Creiem que el president Mas té tota la força necessària per liderar Catalunya i no li tremola el pols, però molta part de l'esperit del poble català es veu reflectit en Guardiola, perquè Catalunya som tots i tots volem votar per tenir una Catalunya diferent.
Molts creiem que sense l'espoli fiscal que patim, es podria reduir molt la taxa d'atur que pateix Catalunya, millorant l'economia, l'educació, la sanitat, els serveis socials, les infraestructures i altres problemes com no pagar a les farmàcies el que se'ls deu, i així una llarga llista de problemes que estem suportant.
El conseller Mas-Collell situa el dèficit fiscal a una mitjana del 8% entre 1986 i 2009 no veu cap canvi amb el nou model de finançament , la qual cosa produeix un balanç negatiu de 16.000 milions.

El Papa contra el dopatge d'esportistes
lluÍs esquena romaguera. Torroella de Montgrí.
El Sant Pare va reconèixer, davant els participants en el congrés mundial de la Federació Internacional de Medicina de l'Esport (FIMS) a Roma, "la capacitat de l'esport i l'atletisme per unir les persones i els pobles en la recerca comuna d'una pacífica excel·lència competitiva".
"Així com l'esport és més que competició, cada esportista és una cosa més que un mer competidor: està dotat d'una capacitat moral i espiritual que ha de ser enriquida i aprofundida per l'esport i la medicina esportiva. De vegades, però, l'èxit, la fama, les medalles i els diners es converteixen en el principal o fins i tot en l'únic motiu per als que s'hi dediquen. També, de tant en tant, ha passat que el guanyar tant sí com no ha reemplaçat el veritable esperit de l'esport, i s'ha arribat a l'ús i l'abús equivocat dels mitjans a disposició de la medicina moderna", va observar el Pontífex.
Aquest tema és una de les preocupacions dels organitzadors del congrés a qui el Sant Pare va recordar que les persones de les quals s'ocupen són "individus únics i dotats de talents, independentment de les seves capacitats atlètiques, que és cridat a la perfecció moral i espiritual abans que a la crida de qualsevol conquesta física. En efecte, Sant Pau assenyala, en la seva primera carta als Corintis, que l'excel·lència espiritual i esportiva estan estretament relacionades, i exhorta els creients a entrenar-se en la vida espiritual".

Polítics en els museus
Jordi Pausas. paris.
El polític Pérez Llorca, un dels set pares de la Constitució espanyola, ha estat elegit "per unanimitat" president del Patronat del Museu del Prado, tot i que algunes fonts del mateix organisme havien subratllat la seva escassa relació amb el món de l'art. També el Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) el presideix el polític Miquel Roca Junyent, que succeí en el càrrec el també polític Narcís Serra. En justa reciprocitat les personalitats del món de la cultura haurien d'obtenir càrrecs en el món de la política...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook