09 de novembre de 2012
09.11.2012

Cartes

09.11.2012 | 01:00

L'alternativa a la por
Enric Stern i Taulats. Girona.
Ens volen encomanar la por. Entenc per por com a reacció social emergent envers allò que té conseqüències desconegudes i de risc. En efecte, de por me n'apareix. Em fa por que el meu país continuï dins l'Estat espanyol. En la defensa acèrrima de la seva unitat, són capaços de tot. Fins ara, la classe política catalana ha anat seguint el camí de les seves engrunes, un camí que ens ha dut a un carreró sense sortida. De llenties, tampoc en queden. L'asfíxia ja és crònica, i creix. Desmantellament de la cohesió social, del model lingüístic, infraestructures públiques en abandonament, espoli colonial, engendrament de l'odi entre germans d'un mateix poble: principatins, valencians i illencs. Tot per un sol objectiu, com diu l'article 2 de la seva constitució: "la indissoluble unitat d'Espanya". Dit això, també em fa por que el futur Estat català independent navegui en la barra lliure dels mercats. Ho justifiquen mitjançant les tesis de la globalització i del mercat lliure, les mateixes que ens han dut a aquesta crisi. Els manaments del segle XXI. Deixeu-me'ls qüestionar. No puc fer-ho, i és que me n'han tallat els mecanismes: la sobirania del meu poble queda supeditada a la dels mercats. Democràcia assetjada, pensament únic, corrupció en la impunitat, dissidència sota control. Davant de tot això, és indispensable que construïm alternatives de base i que hi siguem, també, al Parlament, per bastir l'alternativa nacional d'esquerres, l'altaveu dels sense veu. Que parli el poble, sense complexos i en tots els sentits, per vèncer la por. A les properes eleccions, la meva opció és la CUP.

I vostè és "vostè"
o "tu"?
Xavier Serra Besalú. Girona.
No és pas cert que els angloparlants no sàpiguen dirigir-se amb respecte als altres. Fan servir el "you" per a tothom, però -ho he experimentat- no és el mateix un alumne fent-lo servir amb un professor ("sir") que, en canvi, amb un company de la mateixa edat.
A Catalunya, suggereixo que recuperem la bona "urbanitat", virtut o qualitat de la convivència que afavoreix el respecte i l'estima i que beneficia tothom.
Fa uns anyets, i per motius ideològics i per no semblar autoritaris, alguns van "engrunar" la "urbanitat", però ja hi ha gent jove que tracta espontàniament els altres amb seny (desconeguts, més grans, autoritats, ...): no hem estat presentats? Vostè sembla de més edat? Em podria dir si...?: fem servir un elegant vostè. Penso que "vostè" és cool i que el "tu" a dojo sovint esdevé barroer. Cosa diferent és si l'altre ens diu: "donem-nos del tu!". Ara, mentre col·laboro altruistament amb el Pla Nacional de Valors, volia proposar-los-ho. Hi estan d'acord, "vostès"?

Rajoy, no a l'euro
per recepta
fernando Guerrero Barrio. Girona.
El Sr. Rajoy, president del Govern, ha manifestat que no està d'acord amb el pagament de l'euro per recepta que vol implantar la comunitat de Madrid a partir de l'u de gener de 2013, ha proposat nego?ciar amb Madrid i Catalunya la seva retirada, i si no, ho portaria al TC. El Sr. Rajoy amb aquestes manifestacions ha demostrat que no és el President de tots els espa?nyols, ja que a Catalunya aquest impost es va implantar a partir del mes de juny i llavors no va dir res, ha hagut de ser quan una comunitat governada pel PP s'ha rebelat i vol fer el mateix que Catalunya, quan reconeix que aquests ciutadans paguen dues vegades el medicament. Sr. Rajoy, al final tindrà raó el Sr. Artur Mas quan diu que Catalunya se sent discriminada, almenys en aquest cas i en infraestructures, crec que encerta en les se?ves queixes. També es demostra que la sanitat ha de ser única i igual per a tots els espanyols indistintament de cada comunitat autònoma, i és que la "sanitat no es to?ca" i amb la salut no es juga, srs. governants.

Resposta al senyor Domènec Espadalé
Pau Fernández Agustí. Verges.
Llegint el diari, en companyia d'un cafè amb llet, al bar del poble, em trobo davant la notícia de l'acte de presentació de l'estudi de la Cambra de Comerç de Girona. Em semblen absolutament impresentables les seves paraules. El ?menyspreu cap a moltes i molts gironins/es, que dia rere dia busquen una feina per poder sobreviure, per a tots/es que dia rere dia escolten la frase : "De moment no hi ha res, la cosa està molt malament, ja t'avisarem si surt una feina". Però, senyor Domènec Espadalé, els que hem tingut la sort de trobar una feina, estem vivint una situació laboral penosa. En el darrer any he treballat en grans empreses de les comarques gironines, he treballat per ETT's i he comprovat la situació dels treballadors/es d'aquestes. Torns de 12h obligatoris, sous miserables, canvis horaris constants, caps de setmana treballats a preus penosos, operaris de les ETT'S treballant 31 dies sense descans, contractes d'obra i servei a "dojo", etc. Les seves paraules ofenen!

Diverses opinions
Maria Salip Calvó. GIRONA.
El motiu de la present és felicitar el Sr. Jaume Prat per la seva carta publicada en aquest diari el 8-11-12. Té tota la raó a l'afirmar que els qui pateixen més la crisi i menys culpa en tenen són els treballadors, els qui més treballen i menys cobren, mentre que els directius treballen menys i cobren més i en sobren més de la meitat, sobretot els polítics, aquests sí que no pateixen la crisi, i són el principal problema.
També dir-li al Sr. Josep M. Bosch i a la sra. que ell defensa, Àngela Ferrer i Mató, que per ser un bon català no és imprescindible ser nacionalista-independentista, els radicals i fanàtics ho creuen així, igual que en la dictadura, els que no eren addictes al règim, no eren, o eren espanyols dolents.

La fotografia que il·lustrava l'article d'opinió de la pàgina 30 d'ahir no corresponia al seu autor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook