Les converses entre el Govern i l'oposició per posar remei a l'onada de desnonaments arriben tard, però molt pitjor serà que les seves decisions es quedin curtes. Escoltar de les parts negociadores que "un banc no és una ONG", renova la sospita que allò que "els bancs sempre guanyen" és, més que una dita popular, un manament de la llei de Déu. Com si el que ara esperen guanyar molts bancs i caixes no fossin auxilis que pagarem entre tots en forma de deute sobirà; com si la barra lliure dels préstecs hipotecaris no hagués sigut obra d'ells sinó dels manllevadors; i com si aquests, en veure's empaitats per la depressió general nascuda d'una fallida bancària, estiguessin obligats a reemborssar valors inflats que ja són història. Desnonar a cegues, quan res guanyen els bancs per recuperar un valor sense mercat i quan l'efecte del qual és tan destructor en les persones i famílies afectades, ens enfonsa a tots en una societat en la qual preval un únic valor: el diner. S'han executat ja milers d'habitatges, posant al descobert situacions d'un enorme dramatisme emocional i socialment insuportables. Fins i tot, l'advocada del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha denunciat que la llei espanyola de desnonaments vulnera la normativa europea perquè no protegeix els ciutadans. El dictamen europeu remarca que les normatives europees ?exigeixen que els consumidors tinguin "un recurs legal eficaç per demostrar el caràcter abusiu de les clàusules del seu contracte de préstec que permeti que es pugui aturar un desnonament forçós". És evident que les entitats financeres el que persegueixen és recuperar uns diners prestats i que això no pot ser la llei de la selva, en el sentit que no pagar surti de franc. Ara bé, hi ha lleis que serveixen per a determinats períodes, però quan les execucions hipotecàries es compten per desenes de milers -només a Girona, 1.473 en el primer semestre de l'any- no és perquè tothom s'hagi posat d'acord per convertir-se en morós, sinó perquè una conjuntura excepcional ha enfonsat el sistema. I és aleshores quan els governants -fins ara, se n'han desentès- han de reformar la lleis per trobar una solució, almenys transitòria, per protegir els ciutadans.
