Gairebé 150.000 jubilats i pensionistes de les comarques gironines s'han quedat sense la paga d'actualització de l'IPC que el Govern els ingressava el gener per compensar la pèrdua de poder adquisitiu provocada per la inflació. No era gran cosa, a penes uns centenars d'euros, però aquesta quantitat és avui cobejada per moltes famílies que pateixen amb rigor les conseqüències de la greu crisi econòmica i financera que arrosseguem des de 2008. A més, la decisió de Mariano Rajoy de no revalorar les pensions provocarà la pèrdua de 218,96 euros més de mitjana per afectat. En total, es calcula que cada jubilat deixarà d'ingressar uns 422 euros el 2013. Ningú es fa ric amb aquests emoluments, encara que en un context de tanta necessitat qualsevol ajuda és poca per tirar endavant. Cal subratllar que parlem de les capes més desafavorides de la població i que ens trobem davant una depressió econòmica excepcional. I no oblidem que després de cada retallada se'n ressent el consum.
En aquesta esfera toca emmarcar el nou incompliment de les promeses efectuades pels dirigents del PP, que van proclamar davant tota cita electoral que mantindrien el poder adquisitiu de les pensions i han oblidat el seu compromís una vegada tancades les urnes. Però sent dolorós l'engany, induït per les pressions de Brussel·les i l'FMI, encara és més lacerant la injustícia que es comet. La immensa majoria dels jubilats catalans cobra una pensió molt ajustada -la mitjana és bastant inferior a la de moltes comunitats autònomes de la resta de l'Estat- i de cap manera és responsable de la caiguda econòmica i financera que patim. No obstant això, sí que paga la crisi, i de quina manera, mentre molts dels verdaders culpables n'estan al marge. Ni és just ni és equilibrat.
