Cartes

de tres catalana

enric carcereny beltran. LLORET DE MAR.

A. Si la caverna incompleix la llei, al no pagar l´actualització de les pensions d´acord amb l´increment de l´IPC. B. Si la caverna és el govern elegit pel poble, i que dies abans de les passades eleccions va afirmar que mantindria la quantia de les pensions i que on perillaven si triomfava la independència era a Catalunya. C. Si el govern no compleix la llei, dictada pel poble a través dels seus legítims representants, que són la màxima autoritat sobirana i legal. X= Per tant, el poble tampoc està obligat a complir cap llei mal aplicada. Ara bé, la comunitat de Madrid té 6.489.680 habitants i el setembre de 2012 va pagar 154.797.342,94 euros en concepte de pensions. Catalunya té 7.539.618 habitants i el mateix mes el Govern de Madrid va pagar 75.370.808,80 euros per les pensions. (Font: Web d´Hisenda). La meva opinió és que ERC és la força política en la qual confien cada dia més, tant els catalans, els espanyols, els de terra endins o de mar enllà i tots els que volem una nova nació amb una nova justícia social i que empari els més necessitats, hauria d´estudiar la manera de pagar als jubilats, encara que fos mensualment, la diferència que vol retallar el Govern espanyol. No es pot oblidar que la pensió és necessària per als avis, i per l´ajuda que representa a la família. Ja sabem que el problema és trobar els diners, però crec que si ens ho proposem, es pot aconseguir. Seria la manera de demostrar qui paga i qui no.

Renuncia a la seva paga de Nadal

Jesús Domingo Martínez. Girona.

Fa prop d´un mes llegia que «el clergat de Huelva ha anunciat que renuncia a la paga extra de Nadal per ajudar les famílies que més ho necessiten». Ho informava el Bisbe de Huelva, que demanava que «l´esforç que s´està fent no decaigui, sinó que s´intensifiqui», de ma­nera que agraïa «el treball de les persones que estan a les Càritas parroquials i dels sacerdots que estan tan a prop dels pobres». Subratllava alhora que se segueix neces­sitant «més ajuda» i anima a «denunciar l´egoisme que pot apro­fitar-se de les persones en aquesta crisi i fer una crida més forta, els sacerdots hem acordat prescindir de la paga de Nadal per destinar-la a les famílies més necessitades, que ho estan passat pitjor, convidant també les persones que vulguin sumar-se a aquesta iniciativa a fer-ho». Actes com aquest, malauradament, no es veuen entre els que opinen que no ha d´exis­tir la beneficència, ni entre els alliberats sindicals que protesten per les mesures estalviadores. Quan­ta pèrdua econòmica suposa un dia de vaga general? Llàstima, es podia fer vaga a la japonesa i dedicar aquests diners als més necessitats, com farà el clergat de ­Huel­va.

En defensa del sistema públic

Ramon Brugada. GIRONA.

Benvolguts: Permetin-me que faci una apreciació preliminar per posar-los en context. Tinc una línia vermella a la meva vida professional, fruit d´una experiència personal, del meu temps d´estudiant de medicina. I aquesta línia és la del respecte. A la meva professió, metge i professor, tinc un profund respecte pels pacients i pels estudiants. No accepto, ni he acceptat mai, segrestar una part de la pobla­ció per reivindicar res, utilitzar la gent vulnerable com a moneda de canvi, o emprar la por o l´amenaça per reclamar millores de cap tipus o per negar-los cap dret. No accepto per tant, com a degà d´una facultat, ni com a metge en un hospital, la utilització ni dels estudiants ni dels pacients, abusant dels seus temors i neguits, per empènyer una agenda pro o anti retallades, personal o col·lectiva o de cap tipus. No crec en estratègies emparades en la negativitat.

Fa un parell de dies se´m va entrevistar perquè un grup de metges havíem decidit posar en marxa un centre privat de medicina cardiovascular a Girona, compaginant la nostra feina pública amb la privada als vespres. D´alguna manera a l´entrevista es podia donar a entendre que havia perdut fe en el sistema públic, o que insinuava que el sistema públic no fa bé la seva feina. No ho crec en absolut, i em sap molt greu que es pogués arribar a interpretar d´aquesta manera, pels dubtes que això pot generar en els pacients. Simplement se´ns ha presentat l´oportunitat de posar-nos al servei també de pacients que no sempre utilitzen el sistema públic, i hem decidit arriscar-nos i aprofitar-la.

Solc dir que «quan parlo, sovint poso el peu a la galleda d´algú». Algunes de les coses que he dit a la premsa en els darrers anys, com a metge, com a investigador o com a professor, poden no agradar tothom, però les ratifico si s´ha transcrit el que pensava. No sempre ha estat així, segurament perquè no sé explicar-me millor. Aquesta vegada, de nou, el que ha sortit escrit no m´ha agradat personalment, perquè no ho penso i, per tant, se´m va interpretar malament. Demano, doncs, disculpes, primer de tot als pacients, que no han de patir ni dubtar del sistema públic. I demano disculpes al periodista que em va entrevistar. És obvi que no li vaig comunicar bé el que pensava.

Tindria l´opció de no dir mai res i fer bona la dita de qui no vulgui pols que no vagi a l´era. Però si vaig tornar al nostre país no va ser precisament per renunciar a formar part de la seva reconstrucció, ans al contrari. És més, estic convençut que, de no haver vingut fa quatre anys, ara faria mans i mànigues per retornar per ser partícip d´un projecte nacional tan engrescador. Un projecte que se sustenta en dos pilars bàsics de la nostra societat del benestar: l´educació i el sistema de salut públics. Jo, personalment, com a pare, els defenso plenament i en sóc usuari i, com a professional, segueixo treballant cada dia per garantir-ne l´excel·lència, sense interpretacions alternatives ni fissures en el discurs.

Messi, més que

un jugador

David Arboix i Arús. banyoles.

Leo Messi no para de delectar-nos amb un futbol d´un altre planeta. Però, a part, sempre ens deixa bon regust per altres motius: el fet de no obsessionar-se pel rècord golejador; posar l´equip per davant dels seus mèrits personals; una humilitat constant dins i fora del camp, que és un molt bon exemple per a la quitxalla... i ara, el suport sense embuts al català. Gràcies, Leo, per tants detalls!