17 de desembre de 2012
17.12.2012

La governança europea 2020: El seu impacte sobre Espanya

17.12.2012 | 01:00
La governança europea 2020: El seu impacte sobre Espanya

El Consell de ministres de política social, ocupació, sanitat i consumidors (EPSCO) celebrat els dies 6 i 7 d'aquest mes ha tingut un primer intercanvi d'impressions sobre diversos documents que formen part de la política comunitària del "semestre europeu". La setmana passada, el Consell europeu ha iniciat l'anàlisi de la documentació, que serà aprovada en el consell de març 2013 per donar pas a l'elaboració dels programes nacionals.
El document marc de referència és el titulat "Estudi prospectiu anual sobre el creixement 2013". La lluita contra la desocupació i les conseqüències socials de la crisi és una de les cinc prioritats proposades per la Comissió, a la qual acompanyen "prosseguir la consolidació fiscal diferenciada i favorable al creixement; restablir les condicions normals de préstec a l'economia; fomentar el creixement i la competitivitat actual i futura; modernitzar l'administració pública".
La Comissió insisteix en les seves conegudes propostes de reformar els sistemes de pensions, amb la seva no menys coneguda concreció, que ja s'està aplicant en molts països, d'"alinear l'edat de jubilació amb l'esperança de vida, restringir l'accés als règims de jubilació anticipada i permetre la prolongació de la vida laboral", així com sobre les formulades des de fa ja anys en les orientacions generals d'ocupació, de reduir substancialment la pressió fiscal sobre el treball en aquells països "en els quals és comparativament elevada i obstaculitza la creació de llocs de treball". En la prioritat del foment del creixement i de la competitivitat, la Comissió crida novament els Estats membres a adoptar les mesures necessàries per millorar els resultats dels sistemes d'ensenyament i formació i els nivells globals de qualificació, de tal manera que s'estableixi "un vincle més estret entre el món laboral i la formació".
Òbviament, les propostes més concretes sobre ocupació es troben en la prioritat dedicada específicament a aquesta qüestió, que es formulen després de posar de manifest que la gravetat de la crisi es manifesta en les febles perspectives de creixement, que implica, pel conegut desfasament entre recuperació econòmica i recuperació del mercat de treball, que "no hi ha cap perspectiva de millora immediata o automàtica de la situació de l'ocupació", i que la situació s'agreuja pel progressiu procés d'envelliment de la població, aprofitant aquí l'oportunitat la Comissió per ?reiterar la seva tesi contrària al foment de les jubilacions anticipades, per considerar que és una mesura "ineficaç i costosa". D'altra banda, per corregir els desajustos al mercat laboral, que porten a l'existència de llocs de treball sense cobrir paradoxalment en una situació d'elevada desocupació, s'emfatitza de nou la importància d'augmentar la participació de la població al mercat laboral, millorar els nivells de qualificació i augmentar la mobilitat.
La Comissió qualifica de "molt ambicioses" algunes reformes laborals que s'han posat (imposat?) en marxa en alguns Estats, entre els quals incloc Espanya. La seva valoració no és expressament positiva però de la redacció del text així es dedueix. Diu la Comissió que és "ambiciós", per exemple, "facilitar les modalitats de contrac?tació flexibles a les empreses, reduir les indemnitzacions per acomiadament dels contractes estàndard i simplificar els procediments d'acomiadament individual o col·lectiu". Igualment veu amb molt bons ulls les mesures adoptades per flexibilitzar els salaris (Espanya és un alumne avantatjat amb la seva última reforma laboral), de tal manera que "s'han suavitzat les condicions que permeten a les empreses no aplicar els acords de negociació col·lectiva de nivell superior i s'han revisat els convenis salarials sectorials" (haurà redactat aquest paràgraf algun membre espanyol de l'staff tècnic de la Comissió que conegui molt bé la reforma laboral?).
Les recomanacions formulades per la Comissió per anar-se "preparant" per a una recuperació generadora d'ocupació coincideixen substancialment amb les orientacions vigents en matèria de política d'ocupació: limitació de la càrrega fiscal que recau sobre el treball i mesures de suport a la contractació de personal amb més dificultats per accedir o romandre al mercat de treball; "simplificar" (sic) la legislació laboral, amb una versió renovada, en els termes utilitzats que no quant al fons del contingut, de la defensa d'un contracte únic (tan estimat per un sector dels economistes espanyols i tan desacreditat per la gran majoria dels laboralistes), que es concreta en aquesta rebuscada frase: "La reducció de les llacunes que existeixen en la protecció de l'ocupació entre els diferents tipus de contractes laborals també hauria de contribuir a disminuir la segmentació del mercat laboral i el treball no declarat en alguns països", reiterant la necessitat d'aquesta simplificació en les conclusions de la Comunicació com un "element essencial" de les propostes de creació de llocs de treball. Amb un altre llenguatge, però mateix contingut, el projecte d'Informe conjunt sobre l'ocupació es refereix a l'increment de la segmentació del mercat de treball, amb especial importància als països mediterranis i Polònia, afirmant que l'"asimetria (sic) de la legislació en matèria de protecció de l'ocupació entre llocs de treball permanents i temporals de durada determinada constitueix la causa principal del mercat de treball".
Com poden comprovar els lectors i lectores del Diari, els termes usats als documents són de tall econòmic, amb escassa referència o contingut jurídic, de tal manera que es van obrint cada vegada més espai paraules el significat de les quals pot variar molt en el seu contingut segons qui les utilitzi i qui les apliqui: simplificació, modernització, renovació, asimetria, etc.
Per fi, altres mesures són la defensa del treball a temps parcial com a "mesura d'organització flexible del treball" (res a dir si sempre fos voluntari, però les dades de la pròpia Comissió demostren que no és així en un percentatge significatiu), la major vinculació de la percepció de prestacions per desocupació a la recerca activa de feina (cosa certament difícil avui dia davant el descens de llocs de treball disponibles), la revisió dels sistemes de fixació de salaris, o per dir-ho de manera més clara el qüestionament de les clàusules de revisió salarial, encara que es crida al "respecte de les pràctiques de consulta nacionals"; en fi, l'aposta per la creació de llocs de treball en els sectors de l'economia verda, l'assistència sanitària (cosa que xoca amb el que està passant en alguns països de la UE, entre ells Espanya) i les TICS, per a la qual cosa es demana suport públic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit