Després de les eleccions s'ha estès un ambient de confusió. No dic de pessimisme perquè aquesta sensació ja estava estesa. Tothom donava per fet que les eleccions aclaririen alguna cosa i el que ha passat ha estat a l'inrevés, que les coses s'han enfosquit, s'han evidenciat encara més difícils.
Avui s'albiren dos reptes per al nou govern. El primer i més urgent és resoldre el greu problema econòmic. El segon és encaixar el país en la geografia europea. Ambdós objectius no han de tenir la mateixa prioritat en els quatre anys del nou govern. Els primers dos anys s'han de dedicar intensament a resoldre el problema financer de la Generalitat i a impulsar l'economia productiva del país, deixant en un segon pla la consulta sobiranista. Cal fer anar l'estratègia millor que mai i callar la dialèctica independentista mentre es treballa per crear l'estructura d'hisenda pròpia. Ara més que mai cal calma, negociació financera i fiscal amb Madrid i Brussel·les i treballar en l'objectiu de dos anys per sortir de la crisi.
L'argument pel primer any és simple: Espanya només pot sortir de la crisi amb la locomotora de Catalunya. Tothom té clar que els paràmetres d'Espanya estan millorant perquè el compte corrent millora mes a mes, exportant més, important menys i atraient més turistes estran?gers. I qui és que fa millor això a l'estat? A Catalunya exportem el 27% i atraiem el 24% dels turistes estrangers, quan la població només és el 16%, per tant un esforç del 9% per sobre de les possibilitats del país. És evident doncs que la zona d'Espanya que està fent més per sortir de la crisi és Catalunya. Si això està clar, per què ha de ser possible que Extremadura tingui un pressupost amb increment per l'any 2013, que pagui els llibres dels seus estudiants, que els bequi a tots en la seva estada a la universitat i, a canvi, a Catalunya no es puguin satisfer les necessitats més elementals? No val a dir que això és perquè Catalunya té despeses sumptuàries com TV3 o les ambaixades, perquè no és cert que tot sigui sumptuari. No volen entendre que si aquí es dóna prioritat a la televisió o a les ambaixades preferint posar un euro per recepta o retallant alumnes per aula deu ser perquè la prioritat de Catalunya és aquesta, utilitzant les "ambaixades" (oficines comercials d'Acció per l'exportació d'empreses catalanes) per augmentar l'exportació del país.
L'argument del primer any del govern Mas ha de ser que cal triar entre creixement d'Espanya o entre el cafè per a tothom. No pot ser que la regió amb el PIB per habitant més baix d'Espanya sigui la que té el nivell de benestar social més alt. Exigeixo que sigui Extremadura que estiri del carro a Espanya, que creï la seva infraestructura per exportar els seus productes, que ensenyi als seus alumnes el portuguès i a partir d'aquí les altres empreses de l'estat tinguem una plataforma per vendre a països del món amb parla portuguesa. Faran això? No. Doncs que callin i donin a Catalunya el que és seu i diu l'estatut, que ajudin a treure les mercaderies del port de Barcelona, que ajudin a accelerar l'eix ferroviari del Mediterrani, i que ajudin a ampliar la N-2 al seu pas per les comarques de Girona.
El primer any ha de ser caut en la dialèctica mediàtica i de treball en la negociació financera.
Si s'arriba a resoldre el pressupost de la Generalitat i l'economia segueix la lenta remuntada que tots esperem pel proper any, en el segon any el nou govern podrà canviar la marxa i preparar la dialèctica de la consulta. Si en el 2013 hem estat capaços de fer entendre que la locomotora econòmica d'Espanya és Catalunya, podria ser que en el 2014 la decisió de fer la consulta per l'autodeterminació la pugui admetre una part de l'arc polític i de l'espai intel·lectual espanyol.
Per això és important diferenciar dues fases del nou govern, dues marxes diferents i no deixar que les ànsies independentistes, la rauxa de les bases d'ERC, portin l'agenda del país. Construir l'estructura d'hisenda pròpia vol tranquil·litat i estar fora dels focus. Negociar amb Rajoy la modificació del dèficit fiscal del 0,7% al 1,5%, el pagament del que mana l'estatut, esgrimint que és el combustible que necessita la locomotora d'Espanya, no es pot fer cridant alhora que una vegada en ho hagi donat li farem botifarra.
Tàctica i estratègia, no sé si serem capaços de fer-ho complir.
Bon any 2013.
