12 de març de 2013
12.03.2013

Cartes

12.03.2013 | 00:51

El temps ho aclarirà tot i posarà tothom al seu lloc
RUTH ROSIQUE LABARTA. Vidreres.
Després del que hem viscut a Vidreres durant la setmana passada –presumpte espionatge percebut per l´alcalde al seu despatx i cap a la seva persona– i tornant a parlar amb clau de la serietat, responsabilitat, credibilitat i sinceritat que es demana (s´hauria d´exigir) a tota aquella persona que treballa per servir un poble, crec que ens hauríem de replantejar moltes coses i hauríem de fer moltes reflexions que ens ajudin a adreçar tot això si no volem acabar convertint la política de Vidreres en un circ, que és el que sembla que estan fent des que va començar el mandat, ja fa gairebé dos anys.
Deixant la feina d´esbrinar si hi ha o no algun micròfon ocult als professionals que poden fer-ho amb seguretat i rigorositat, em plantejo dues qüestions que em preocupen: d´una banda, la pèrdua de confiança que una notícia com aquesta genera a tots els ciutadans, ja que es qüestiona el dret a la privacitat de qualsevol persona, ocupi el càrrec que ocupi o treballi on treballi. Hi ha una línia «sagrada» que hom no hauria de poder traspassar sota cap concepte. I per altra banda, si tot això conclou amb una simple «equivocada percepció» de l´alcalde, potser hauria de ser aquest senyor qui es replantegés amb calma i molt seriosament moltes coses. Sembla que Vidreres sigui un poble de la Mancha amb molts «molinos de viento» que el jove alcalde confon amb gegants. Faig saber al senyor batlle que comencem a estar cansats de tants titulars grisos o negres del nostre poble que desfasen totalment la seva bellesa i que deixen en l´oblit totes aquelles persones i actes importants que la mantenen viva i que fan de Vidreres un referent en moltes àrees arreu de la comar­ca. Ell mateix diu i desdiu el que diuen els diaris, informacions que ell no diu però que acaben apareixent, comunicats des de l´Ajuntament desmentint i tornant a desmen­tir... Això no és seriós. Quins titulars hem de creure com a «veritables» i quins no? Els que diuen que a l´Ajuntament de Vidreres es paga amb diners en negre? Els que diuen que es troben contractes irregulars fets per l´anterior equip de govern? Els que diuen que l´alcalde sospita que hi ha un cas d´espionatge al municipi? Per què uns haurien de ser menys creïbles que altres? Per què els ciutadans hem de no creure aquests i sí els altres?
Crec que hauria de reflexionar, agafar el timó del nostre ajuntament i començar a treballar seriosament amb maduresa i rigor, i, mentrestant, el temps ho va aclarint tot i posant tothom al seu lloc. I és una pena la desfeta que es veu a venir del seu equip de govern provocada per un afany de protagonisme i el culpar sempre els altres. Pensi´s en quina serà la seva propera «bona notícia».

Envelliment actiu
M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.
Divendres a la sala d´actes de la Facultat d´Infermeria de la UdG s´hi va celebrar una jornada ben interessant. El tema que es va tractar va ser «Envelliment actiu». Vull felicitar la comissió organitzadora i a totes les persones que ho van fer possible. Va quedar palès que l´Any Europeu de l´Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions, que es va celebrar el 2012, no es va acabar, encara segueix viu i cal seguir treballant per assolir els objectius que es varen marcar.
L´Organització Mundial de la Salut ha definit l´envelliment actiu com el procés d´optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que aquestes envelleixen. L´aportació que poden fer i estan fent les persones grans a la societat és un fet que no es pot oblidar sinó potenciar. L´augment de l´esperança de vida ha de ser motiu de reflexió i de nous reptes per les polítiques públiques. Així ho van assenyalar els diferents participants.
Va ser tot un èxit, persones joves i de més edat vàrem poder compartir plegats una experiència ben gratificant.

Relació del tot artificial
David Arboix i Arús. banyoles.
L´actriu colombiana Sofia Vergara ha dit que planeja una segona maternitat amb la seva parella, i per no interrompre el seu cada cop més exitós treball professional s´ha despenjat dient que ha llogat el ventre d´una altra dona perquè porti la gestació. Malgrat sigui una qüestió legal, més o menys acceptada socialment, em poso en la pell de la criatura i penso fins a quin punt s´està manipulant la procreació d´un infant. Anys després, quan el petitó/na miri la seva mare, ben segur li preguntarà: però tu de debò m´estimes? Una concepció que parteix d´una relació del tot artificial, iniciada en una probeta de laboratori i que continua en el cos d´una altra dona, sense l´afecte que l´embaràs suposa, ja em direu si ha de resultar beneficiosa per a l´infant

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit