El cervell és un fong

Ningú presumeix d'anar-se'n a dormir d'hora, més aviat al contrari. En una societat insomne, que s'emborratxa amb la televisió fins a altes hores, anar-se'n a dormir d'hora constitueix una raresa tal que ens retrotreu als temps de la infància, quan els nens, a les nou, érem al llit. I allò tenia les seves virtuts, recorden? Donava temps per pensar, per fer examen de consciència, per entrar a poc a poc en el son, en l'entreson i parlar amb els fantasmes que a aquesta hora circulen per la ment. Si et fiques al llit tard i narcotitzat (per la tele, per l'alcohol o per qualsevol altra substància), només tens temps a caure al llit i enfonsar-te en el pou dels somnis pesats.

Es diu amb freqüència que no hi ha al·lucinogen més poderós que el cervell. I és veritat; en certa manera, som una il·lusió creada per ell. El cervell al·lucina que tenim cames, braços, ulls, pestanyes, parpellesÉ El cervell és una nou, però mereixeria ser un fong lisèrgic per totes les imatges que és capaç de produir, moltes de les quals reals. Això és el que el converteix en un òrgan estrany: en la seva capacitat per crear realitats il·lusòries i il·lusions reals. Agafes a l'atzar un llibre que fa mil anys que no llegeixes, el primer volum de A la recerca del temps perdut, per exemple, llegeixes la seva primera frase ("Durant molt de temps me'n vaig anar a dormir d'hora") i és com quan encens la ràdio i està sonant una de les cançons que et van fer i que ara et desfan. No pots continuar llegint ni continuar deixant de llegir. Si tens sort i són les vuit o les nou del vespre, el més sensat és que et fiquis al llit, tanquis els ulls i recordis les èpoques de la teva vida (potser felices) en les quals te n'anaves a dormir d'hora.