25 de març de 2013
25.03.2013

treballarem més... els que tinguin feina

25.03.2013 | 14:32
treballarem més... els que tinguin feina

El dia 17 va entrar en vigor el "Reial decret-llei5/2013, de 15 de març, de mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure l'envelliment actiu", aprovat pel Consell de Ministres en aquesta data. Però l'experiència demostra que algun contingut pot variar en la correcció d'errors d'una norma tan densa i complexa com és aquest RDL; caldrà estar atent al BOE per saber si es produeix l'esmentada correcció.
Amb el present RDL arribem al número 35 dels dictats durant el govern del Partit Popular, que va iniciar el seu mandat polític el desembre de 2011, com a conseqüència dels resultats electorals del 20 de novembre. Moltes de les esmentades normes tenen un contingut laboral i, com a jurista de l'àmbit laboral, els dedico la deguda atenció, però també vull plantejar abans dues qüestions que em preocupen: quina funció política té el Parlament en aquests moments? Quin sentit i interès té la lectura, estudi, comprensió i/o aprenentatge d'una norma si tens el fundat temor que en poc temps, fins i tot abans de la seva entrada en vigor en algunes ocasions, serà suspesa o modificada? I afegeixo ara una tercera més pròxima a la meva vida acadèmica: pot estar segur un professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social que allò que explica està en vigor? A alguns pot semblar-los sorprenent, i fins i tot ingènua, aquesta pregunta, però els asseguro que me la faig moltes vegades, i més, després de l'aprovació dels RDL 4 i 5/2013 pel que fa a les modalitats de contractació laborals i les seves notes definidores, i assenyalo només tres exemples: la descausalització per a molts joves menors de 30 anys de la contractació temporal eventual, la flexibilització de la contractació a temps parcial si va vinculada a la realització d'una activitat formativa per part del treballador, i les modificacions operades en la regulació del contracte de relleu com a conseqüència obligada de la modificació del marc jurídic de la jubilació parcial.
El RDL 5/2013 ocupa 34 pàgines en format pdf. D'elles, gairebé vuit són el preàmbul, en el qual es vincula la reforma als canvis demogràfics i ocupacionals, així com també als requeriments de la Unió Europea, s'expliquen (de manera molt tèbia) les modificacions legals operades, i es pretén justificar l'"extraordinària i urgent necessitat de la norma" que requereix l'art. 86.1 de la CE per justificar l'extraordinària i urgent necessitat. A continuació, en una mica més d'onze pàgines es desgranen els deu articles que incorporen nova regulació jurídica en algun cas i modifiquen substancialment, en altres, la Llei 27/2011 d'1 d'agost sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, que al seu torn havia modificat la Llei General de Seguretat Social. Posteriorment, tenim en quinze pàgines i mitja les cada vegada més importants disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals, i els puc assegurar que la norma, novament, no ens "defrauda", ja que hi ha canvis normatius d'indubtable importància, sense oblidar, permetin-me una certa ironia, que hi ha normes "clàssiques" per ser modificades en la major part dels RDL amb contingut laboral, com són la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social, i la ja citada Llei General de Seguretat Social (i en aquest últim RDL l'estrella dels canvis és la segona).
El Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social ha elaborat una molt acurada presentació de la norma, disponible a la seva pàgina web, en la qual realitza l'explicació oficial dels canvis més substancials operats en la norma, text que considero de força utilitat per conèixer precisament això, els canvis, però no lògicament per analitzar l'impacte de la mesura i tampoc per intentar comprendre, i els asseguro que resulta difícil, els diversos règims jurídics aplicables pel que fa a quan es produeixi el fet causant, ja que no convé oblidar que el RDL deroga o modifica diversos preceptes de la Llei 27/2011 i altres normes de ?desen?volupament de la reforma laboral de 2012, que al seu torn havien modificat la LGSS i altres normes. A més, queda el dubte de saber si el PP acceptarà la seva tramitació com a projecte de llei, amb la consegüent possibilitat de la incorporació d'alguns canvis durant la mateixa. Això sí, serà interessant el debat de convalidació del RDL per conèixer millor el parer del Govern, i no descarto, i els mitjans de comunicació ja s'han fet eco d'aquesta hipòtesi, que el grup parlamentari socialista, sol o amb altres grups, es plantegi portar el RDL davant el Tribunal Constitucional.
En el preàmbul de la norma hi ha les obligades referències a la normativa i textos de la UE sobre la política en l'àmbit de les pensions, amb dues paraules clau, "adequació i sostenibilitat" de les mateixes, que han de posar-se en relació, i traslladar-se al terreny jurídic, amb els elements bàsics del debat, que són "l'increment de l'edat de jubilació, la prolongació de la vida activa i l'increment de la participació al mercat de treball dels treballadors de més edat". També són obligades les referències a la normativa espanyola i a l'informe d'avaluació i reforma del Pacte de Toledo (sobre el respecte del seu contingut ja s'han aixecat veus crítiques després de l'aprovació del RDL 5/2013), que portaran a donar més rellevància a "la carrera de cotització del treballador", regular el marc jurídic que permeti la coexistència de salari i pensió (per a qui hagi complert l'edat legal de jubilació i accedeixi a la pensió derivada d'haver cotitzat pel període màxim, tant al sector públic com en el privat), i reservar la jubilació anticipada (en llenguatge menys tècnic, posar més difícil accedir-hi) "als treballadors que comptin amb llargues carreres de cotització".
De passada, en el preàmbul s'al·ludeix a la necessària compatibilitat, amb la qual estic plenament d'acord, entre polítiques de protecció social i d'ocupació, referint-se al nou marc que pretén lluitar contra la discriminació per raó d'edat (en els acomiadaments col·lectius, afegeixo jo ara, de les empreses amb beneficis), de tal manera que no es prendrà en consideració només l'edat, sinó la seva utilització per part de les empreses "com a criteri de selecció dels treballadors objecte d'acomiadament", i també "a la racionalització del sistema de prestacions per desocupació per reforçar la seva vinculació amb objectius originals", frase enigmàtica rere la qual s'amaga, com es comprova a les disposicions finals, fer més difícil l'accés al subsidi per desocupació per als més grans de 55 anys, al computar no només la seva renda individual sinó també les del conjunt de la unitat familiar, i això sí que es diu de manera clara més endavant en el preàmbul quan s'explica, sense fer esment exprés que es tracta del subsidi de majors de 55 anys, que serà exigit "que la suma de les rendes de tots els integrants de la unitat familiar, inclòs el sol·licitant, dividida pel nombre de membres que la componen, no superi el 75% del salari mínim interprofessional, exclosa la part proporcional de dues pagues extres", en el benentès, com explica l'única disposició transitòria de la norma, que el requisit de carència individual de rendes s'aplica a tots els titulars de la prestació que ha nascut amb anterioritat al dia d'avui, mentre que el requisit de carència de rendes de la unitat familiar s'aplicarà a "aquelles sol·licituds el naixement del dret al subsidi de les quals s'iniciï a partir de la data d'entrada en vigor".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook