Cartes

M. Àngels Lloret i Sarrats. girona.

Voldria agrair al nostre Ajuntament la presència de la policia municipal els matins a la carretera Barcelona i pl. Marquès de Camps, ja que ajuda al fet que nosaltres els ciutadans puguem circular amb més facilitat i agilitat. Tanmateix voldria que l'Ajuntament prengués consciència de l'actitud de prepotència, mala educació i falta de respecte que alguns dels professionals que formen la nostra policia ens evidencien: L'11 d'abril, baixant de c/ Barcelona, just al semàfor de pl. Marquès de Camps, vaig acce?le?rar el cotxe en veure que el semàfor es posava àmbar per por que el cotxe que venia darrere em piqués. De cop apareix el policia que era a la plaça cridant i gesticulant amb les mans estil "militar". M'obliga, que no em demana, que pari el cotxe, mentre jo segueixo les seves indicacions, continua cridant-me amb el mateix "estil".

En baixar la finestra sento: "L'he vist, pari aquí ara mateix, s'acaba de saltar el semàfor en vermell!", jo intento dir-li que precisament havia accelerat perque era àmbar... Però ell continua cridant, afegint: "Jo ho he vist i sé que l'ha saltat intencionadament, jo ja sé el que vostè pensava". M'adono que no em queda cap altre remei que callar per evitar una il·legítima multa i fer el paper de submissa-obedient. Amb tot, als cotxes de pl. Marquès de Camps se'ls posa el semàfor en verd i comencen a esquivar-me, ell cridant em demana el carnet, el busco, no el trobo, m'adono que vaig sense bossa, no el porto li dic, i ell cridant: "Ja ho sap que és ?obligatori? Ara veurà vostè! Em doni el DNI!", mentre l'hi dono cridant novament, em diu: "Vinga tiri que miri quin cristo m'està muntant!".

Em pregunto: A 300 metres, amb el semàfor d'esquena, podem acusar? Poden llegir el pensament els policies? Però sobretot, aquest és el tracte que hem de rebre com a ciutadans?

Una Nació, una llengua

Joan Boronat Lecha. blanes.

La llengua autòctona de Catalunya és el català, el castellà ha estat imposat per les armes i mantingut amb una estratègia colonial, amb la contínua captació d'immigrants, alguns dels quals, no han volgut o no han sabut integrar-se com a catalans. És un insult a la democràcia i a la intel·ligència humana que un tribunal, format per un grup insignificant de persones, pugui legislar en contra d'una Nació. La Generalitat manifesta un tímid desig d'insubmissió a aquestes lleis imperialistes que ataquen la nostra llengua i cultura; parlen de dis?senyar una estructura d'Estat per millorar la nostra situa?ció.

Hauríem de crear un front, amb el suport de les institucions, Òmnium Cultural, ANC, AMI, etc. per convèncer el Govern de la Generalitat, sense perdre més temps, que declari el català única llengua oficial de Catalunya i no permetre més interferències del govern centralista en l'àmbit cultural. Aquesta declaració seria més aviat de repercussió simbòlica, no estic suggerint posar impediments als que s'expressen en castellà, ni que a les escoles s'ensenyi aquesta llengua, al contrari, sóc partidari que s'incrementi l'ensenyament del castellà, per demostrar que a Catalunya el parlem millor que en altres llocs d'Espanya; no volem perdre l'avantatge sobre aquells que només saben una llengua. Però hem d'ésser nosaltres a decidir-ho.

Seria una estratègia per respondre a les contínues provocacions colonialistes, i comprovar la reacció del Govern espanyol; enviaria els tancs per imposar l'idioma de l'"imperio"? Ja estic veient els titulars en els diaris internacionals: El Govern espanyol envia de nou l'exèrcit a Catalunya, per lluitar contra la llengua catalana. Aquest seria un primer pas, el següent, declarar la independència financera.

Porfirio Fernández és jutjat a l'Audiència de Girona acusat de matar l'exparella de la seva amant, i no l'amant de la seva exdona, com per error publicàvem diumenge a la pàgina 12.