Francisco Camps va sortir absolt però no il·lès del cas dels vestits. Encara que el jurat el declarés no culpable, i la instància superior ho ratifiqués, el veredicte de l'opinió pública havia de ser i fou efectivament més dur, perquè el públic, o sigui, els ciutadans, sabien coses. Les sabien perquè els mitjans de comunicació havien divulgat les investigacions i els seus detalls a mesura que els anaven coneixent. El cas Gürtel, que tants mals de cap està donant al partit de la majoria absoluta i que tant ha contribuït a enfonsar el prestigi de la política espanyola, podria quedar en no-res si prospera l'estratègia d'invalidar les gravacions amb què el van posar en marxa. El garantisme del procediment espanyol faria anul·lar tot allò instruït, i els presumptes se'n sortirien de franc. Però ningú no podria rentar la memòria dels ciutadans que han llegit i escoltat. Judicis paral·lels? Més aviat exercici democràtic del dret a prendre decisions amb la màxima informació possible. Per això els poders públics tenen un deure de transparència, i els ciutadans, amb l'ajuda dels mitjans d'informació, tenim el dret d'investigar i de difondre informació veraç. No és un dret absolut quan topa amb altres drets bàsics, com el de la privacitat, però la primacia del primer quan es tracta de protagonistes de la vida política constitueix un pilar del sistema democràtic. No obstant això, el seu exercici topa molt sovint amb els interessos dels implicats, ansiosos de decidir pel seu compte el llindar d'allò impenetrable. Així ho ha fet la líder del PP català, Alicia Sánchez Camacho, en instar i obtenir del jutge la prohibició que ningú divulgui el contingut de la seva conversa amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola. A falta d'informació, queden les sospites. O potser la presumpció d'innocència i el secret de la dada fan que no tinguem ni tan sols dret a sospitar?
Ara mateix, les associacions de la premsa espanyoles estan preocupades perquè l'esborrany de Llei d'enjudiciament criminal del ministre Gallardón podria generalitzar aquest tipus de forrellat. Informació oficial degudament canalitzada i garrotada al mitjà que divulgui filtracions. L'argument: evitar els judicis paral·lels. L'efecte: amb bons advocats no només s'evita el càstig penal, sinó que el presumpte torna a presentar-se davant l'opinió pública com si res. No deixa de ser curiós que l'afer aparegui ara, quan el govern dels màxims diputats i la mínima aprovació és a l'ull de tants huracans.
