o és normal -o almenys no hauria de ser-ho- que obres amb elevades inversions i que han hagut de seguir un llarg procediment administratiu i tècnic abans de la seva execució, presentin deficiències al cap de poques setmanes d'entrar en funcionament. Els deu quilòmetres de l'Eix Transversal que s'hauran d'aixecar per substituir el ferm estan situats entre Rajadell i Aguilar de Segarra, a la comarca del Bages. No era una obra fàcil en molts trams, les presses per poder acabar la construcció en menys temps del previst i poder estalviar despesa podrien no haver jugat a favor de la seva qualitat i control, la particular situació econòmica de les constructores i del país encara hi afegia més complexitat, i sempre s'ha de tenir en compte que, a vegades, fent les coses bé, també pot sortir una obra malament. Han passat només tres mesos, però, des que l'obra es va posar en servei, el mes de gener passat. És molt poc temps per tenir-hi problemes. Les causes del problema cal buscar-les en les abundants precipitacions dels mesos d'hivern i en la singularitat del terreny, però les primeres, sent importants, no han estat extraordinàries, i el terreny ha de ser bastant similar al que es van trobar a l'hora de fer el primer traçat de l'Eix, ja que ara només s'ha desdoblat en trams que pràcticament arreu circulen en paral·lel. Hi ha també un problema de drenatge. La solució sembla que passa per aixecar la capa d'asfalt i posar-n'hi una de més gruixuda. Els tècnics diran què cal fer i què no cal, però en tot cas s'ha d'exigir que l'obra es faci bé, tenint en compte la zona on es ?cons?trueix i la meteorologia pròpia de l'indret. La Generalitat ha detectat el problema i ha encarregat a la concessionària, Cedinsa, que el resolgui sense cost dins del període de garantia, però trobar qui pagui no és suficient. Ara cal que el resultat de la intervenció ofereixi plenes garanties: l'Eix ha d'estar planxat i sense arrugues.
