Està bé això que surtin moviments impulsats per la societat civil amb l'objectiu de fer una sacsejada a un sistema polític massa encotillat i excessivament llunyà del carrer actual. I està bé que davant d'aquests moviments hi hagi gent amb cara i ulls, reconeguts per la seva tasca en favor de la societat i amb un discurs sòlid, capaç d'engrescar la gent. Ho dic en referència al "Manifest per a la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya" que promouen la monja benedictina i metgessa Teresa Forcades i l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres. Necessitem moltes més iniciatives com aquesta per tal que els representants polítics s'adonin del cansament que s'ha instal·lat a la població i de la duresa del moment que viu la ciutadania, farta ja del discurs de les retallades, de la ineficiència i de la impotència davant d'una situació que no millora.
I ja sabem que molts d'aquests moviments estan condemnats a picar ferro fred davant la passivitat de la classe política. No cal anar gaire lluny per trobar exemples de ?l'exasperació que hom ha de sentir quan veu com han llençat a la bassa iniciatives com la ILP per la dació en pagament, tinguin el suport popular que tinguin, o el camí que duu la consulta pel dret a decidir impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana. Sovint tens la sensació que a determinats polítics que fan veure que defensen aquestes propostes ja els està bé que d'altres posin pals a la roda per així seguir marejant la perdiu.
El que no em sembla tan bé és que pocs dies després d'haver iniciat el seu moviment, Arcadi Oliveres ja s'ofereixi a arrenglerar-se sota el paraigües d'una formació política. ?Difícilment, si allò que es busca és modificar el sistema des de fora, s'aconseguirà tenint de companys de viatge aquells que viuen d'aquest sistema, per molt d'esquerres que semblin.
