o sé si els Estats Units pot regenerar-se, els imperis són incorregibles fins a la mateixa vigília de la seva caiguda. Però nosaltres sí podem: som més petits i, se suposa, més maniobrables. Comencem per no fer el tonto. Hi ha coses molt estranyes. Per exemple, dos germans txetxens (amb la fama que tenen), investigats prèviament a petició de Rússia i actius en les xarxes socials, elaboren, col·loquen i activen impunement unes bombes en la línia de meta d'una prova de marató a Boston. Per cert, cristians extrems del deep south van sortir a celebrar la carnisseria de Boston perquè la van veure com un càstig diví als pecaminosos liberals de Nova Anglaterra.
Més estrany encara és que s'hagi repetit la seqüència d'atemptat del carrer seguit de correu (que ningú sembla saber d'on va sortir) impregnat amb substàncies perilloses i dirigit a mandataris del país que ja es va donar en l'11S. Llavors va ser a l'àntrax, ara la ricina. Per cert, tampoc a Bin Laden el van capturar viu, quan van tenir l'oportunitat de fer-ho: potser es tractava d'evitar que parlés d'alguna cosa que té molt més de crim en família (despit de vells aliats) que de guerra contra el terror. També segueix en peu la infàmia de Guantánamo que, no obstant això, té un aspecte pràctic inocultable: ni un sol dels detinguts ha pogut prestar declaració davant alguna cosa semblant a una cort (encara que sigui marcial) i ser escoltat per algú remotament semblant a un periodista. Queden periodistes?
L'imperi no necessita servir a cap país, acostuma a servir-se'n: un embolic de generals, banquers, industrials i propaganda, més algun savi assessor que fuma en pipa. I ja té una extensa experiència a fabricar realitats alternatives a mida des dels temps que van aconseguir vendre les armes de destrucció massiva de Saddam Hussein o, més endarrere, l'incident del golf de Tonquín i, abans, la voladura del Maine. Espavilem o ens passarà com a Suècia, que va passar d'avantguarda de les llibertats a servicial cortesana del Pentàgon en el cas de Julian Assange.
