ingú ha vist res. S'explica i filtra durant dues o tres setmanes, simplement, perquè en plena campanya electoral -la de l'exercici del dret a decidir- no tenen res millor a fer que parlar del que no ha passat. Es negocia -Amargant, cap del comitè d'empresa de la Diputació, ho explicà i ho signà- una indemnització sense base ni raó. Perquè sí. Resum: res de res.
Els no tocaments succeïren a Salt. O sigui, no succeïren a Salt. No sé si se m'entén. Per això, la crisi esclatà a Girona. A la Diputació de Girona. No a l'Ajuntament de Salt. Pura lògica. No passa res en un lloc i provoca una crisi en un altre. Una crisi de 50.000 euros més honoraris d'advocats, dues querelles i defenestració del president de la Diputació i de la Intercomarcal d'UDC. Un partit, segons es diu, cristià de cintura cap amunt i demòcrata de cintura cap avall.
Una cosa ens alegra: malgrat ser l'únic president de Diputació de tot Espanya que fou investit aquesta legislatura estant imputat per un delicte -d'estafa en la compravenda d'uns terrenys a Salt, concretament-, al cap d'uns mesos d'haver recuperat l'alcaldia i conquerida la Diputació, deixà d'estar-ho. I aquí és on la lògica de CiU encara és més lluminosa. Practiquen un sil·logisme aristotèlic elemental, potser un pèl macarrònic (tampoc són de molts estudis): CiU elegeix president Jaume Torramadé malgrat estar imputat per un delicte d'estafa. CiU afirma en seu judicial que Jaume Torramadé no cometé cap delicte ni falta sexual al sopar d'inici de campanya. En conseqüència: CiU fa plegar de males maneres Torramadé perquè sap que no ha comès cap delicte ni abús sexual.
Exemple de coherència i de respecte a la Justícia, a la veritat i a la intel·ligència. No pot estranyar que, amb gestors així, del Girona rai haguem passat a liderar l'atur, la inflació, la inseguretat i la desinversió a Catalunya.
