La brutal crisi econòmica que patim coincideix amb un ensorrament moral de la societat que ens acosta encara més a l'abisme. No hi ha dia sense un cas de corrupció, el problema que més preocupa els ciutadans després de la desocupació. A l'epicentre d'aquesta preocupació se situen els polítics, concentrats en una casta que, en defensa dels seus privilegis, sembla inhibir-se de qualsevol solució que alleugereixi la càrrega que suporta tot l'Estat. Necessita aquest país un rearmament de les consciències? No hi ha dubte. Però per aconseguir-ho fa falta que els mateixos partits que van contribuir a establir les bases de la corrupció estiguin disposats a acabar amb ella restituint el prestigi de les institucions i recobrant la confiança del poble en el sistema. Sense ètica i joc net serà molt més difícil avançar i acabarà resultant impossible exigir-los als ciutadans els esforços i el sacrifici necessaris per sortir del mal pas on ens trobem. No hagués costat res liquidar la penúria administrativa heretada de la dictadura construint una nova legalitat. En l'ànim de la partitocràcia, l'interès de la casta dirigent s'ha situat generalment per damunt del de la comunitat. Als partits els ha convingut, més enllà de qualsevol aspiració ciutadana, fomentar el clientelisme i reforçar els seus engranatges de poder amb polítics disposats a seguir les directrius de l'organització que els utilitza abans que el mandat electoral dels seus votants. Resultat: els privilegis i les corrupteles no han deixat d'aflorar escandalosament durant tots aquests anys fins a arribar a l'estat actual de les coses, en un país empobrit en bona mesura per la sumptuosa despesa de les administracions. Quan des de les pròpies organitzacions polítiques es parla d'acabar amb la corrupció, caldria tenir primer en compte que els corruptes no cauen del cel com la pluja. Ni dels arbres, com succeeix amb les pomes. La condició humana no canvia per mantenir cert optimisme antropològic; els corruptes proliferen de la mateixa manera que les mosques són atretes per la mel. Se sap on resideix l'arrel del mal, només cal arrencar-la, restablir els mecanismes de transparència i neteja, i tornar a començar.
