Catalunya Ràdio

És a dir, servidor de vostès, si no escolta una emissora com la COPE (o no mira un munt de cadenes de televisió que mai miraré) és per la seva ideologia espanyolista. És exactament el mateix, però al contrari, que un nacionalista espanyol convençut mai de la vida no escoltarà Catalunya Ràdio i mai mirarà informatius i programes de TV3 i de TVC en general. Per què? Doncs perquè la informació i la opinió mai són totalment pures, verges i sense màcula d'ideologia. Ni les cadenes de notícies durant 24 hores se'n salven d'aquest fet, perquè qui redacta la informació i qui escull quina notícia ha d'obrir un informatiu o quina opinió ha d'il·lustrar aquella notícia sempre té una ideologia que impregna la seva feina. Per tant, i a l'hora d'informar-se i fins i tot d'entretenir-se, cadascú escull el filtre ideològic que millor s'adapta al seu pensament o ideari polític. I això és així aquí i a tot arreu.

Per tant, i centrant-nos altra vegada en el tema, quan fa alguns mesos intentava escoltar la tertúlia dels dilluns d'El matí de Catalunya Ràdio i el primer que opinava era un nacionalista espanyol convençut, com ara Juan Carlos Jirauta, home, què volen que els digui, apagava la ràdio. Preferia escoltar el silenci del matí que no pas les opinions d'un senyor que ja sé què dirà sobre el que se li preguntarà perquè ja l'he hagut d'escoltar massa vegades a la ràdio pública (i que per tant paguem entre tots) del meu país. Torno, si em permeten, a l'exemple d'abans: si volgués escoltar una tertúlia formada per nacionalistes espanyols sintonitzaria la COPE, per exemple, i no pas Catalunya Ràdio.

Ara bé, cal afegir que quan tertulians d'aquesta ideologia (ja siguin unionistes amb Espanya o clarament nacionalistes espanyols) gaudien de l'ús de la paraula, podien parlar durant minuts sencers sense patir cap interrupció per part del moderador, presentador i director del programa, el senyor Manel Fuentes. Però, per contra, quan qui parlava era un independentista declarat i destacat, com per exemple el professor Cardús, llavors era interromput al cap de pocs segons de començar a parlar. Amb quina intenció? Home, crec que era prou evident, prou ideològicament evident que des de la pròpia direcció s'entorpia l'expressió d'idees independentistes i que en canvi s'afavorien les unionistes o fins i tot les nacionalistes espanyoles. I d'això, d'aquesta evidència, milers d'oients d'arreu del país se'n van adonar i van deixar de sintonitzar el programa i l'emissora. Amb quin resultat? Una pèrdua molt important d'oients respecte de l'emissora que lidera la franja horària.

I és que bona part d'aquest país, i ara em refereixo a diferents sectors, però prou importants, com ara el polític, l'empresarial i sobretot el dels mitjans de comunicació, bona part d'aquests sectors no s'ha adonat encara que a Catalunya es va viure un canvi radical a partir de l'endemà de la gran manifestació de l'11 de setembre. És a dir, ara ja no es tracta d'un partit polític, o de dos, amb resultats electorals molt minoritaris, els qui desitgen i clamen en un desert a favor de la independència del nostre país, sinó d'una gran massa social que, encapçalada per organitzacions de la pròpia societat civil, com la pròpia ANC, han dit prou i després han votat al Parlament en conseqüència. Amb quin resultat? Afeblint una ambigüitat de Convergència i Unió que ja no està a l'alçada del país i enfortint alhora una Esquerra Republicana de Catalunya convertint-la en la segona força política (a més de fer entrar les CUP al Parlament).

Tot això, que comparat amb les darreres dècades d'infructuosos pactes i negociacions amb l'Estat per no anar enlloc i continuar com sempre, és moltíssim, tot això, deia, encara hi ha molta gent a casa nostra que no ho ha pogut digerir. I és legítim (només faltaria) que cadascú defensi la seva ideologia amb els mitjans al seu abast que tingui. Ara bé, el que ja no trobo tan normal és que els responsables de la ràdio pública de Catalunya hagin trigat tant a adonar-se que qui dirigia el programa més escoltat de l'emissora només deixava parlar els unionistes i tallava la paraula als independentistes, que els polítics a qui s'entrevistava sempre solien ser els de la mateixa ideologia, que fins i tot els escriptors, els músics i els cantants entrevistats gairebé sempre eren espanyols o de Barcelona però castellanoparlants, etc.