Després d'aprovar el pla de "reformes" per enviar-lo a Brussel·les i després d'arribar als sis milions d'aturats, al president del Govern no se li va ocórrer una altra cosa que apel·lar a la "paciència" ciutadana per corregir els nostres desequilibris (com a pas previ a la recuperació i creació de llocs de treball). Una clara sensació de "no podem fer més", a l'any i mig de guanyar les eleccions.

El problema és que no s'han fet canvis a fons i sí que es pot fer més. Començant per les retallades: s'ha disminuït el poder adquisitiu dels funcionaris i s'ofereix als nostres creditors l'estalvi derivat del tall a la Dependència, per exemple. Però, què hi ha de la "despesa política"? On són la fusió de municipis o la supressió de les Diputacions? Com és possible que l'ocupació en empreses públiques sigui més gran que a principis de 2008? O per què només s'han suprimit 469 ens públics, dels prop de 4.000 existents en tots els nivells ?administra?tius?

I després hi ha els ingressos, tal com ha advertit el president del BCE, Mario Draghi. La consolidació dels països endeutats no només ha de seguir amb una reducció de la despesa, sinó amb no sobrecarregar fiscalment uns ciutadans en atur o que cobren menys que fa cinc anys i suporten alts nivells impositius.

Llavors, si és tan senzill, per què no es fa? Doncs perquè el Govern hauria d'enfrontar-se a l'entramat político-econòmic que no vol canviar l'statu quo (fixin-se que el "banc dolent" negocia amb els "bons" que no es tiri avall el preu dels pisos, per donar sortida als seus o que la reforma de les pensions perjudica els jubilats futurs i no els actuals, amb les seves pensions i propietats amarrades). I perquè està esperant que la millora exterior o una altra bombolla permetin créixer, sense necessitat de fer aquestes "enutjoses" reformes que ens demanen Merkel i la troica.