Cartes

del Medi Ambient

M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.

L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l'any 1972, el 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient. El lema d'enguany de la campanya és: "Pensa Alimenta't Estalvia" i fa referència al malbaratament alimentari. Un terç de la producció alimentària mundial es perd. A Catalunya anualment es malbaraten més de 260.000 tones d'aliments. En un planeta on milions de persones passen gana és inacceptable que el menjar es llenci a les escombraries.

Un argument de justícia social, la Terra és prou generosa i ens ofereix els recursos necessaris, ara el que cal és fer-ne un bon ús i evitar el desequilibri de la distribució d'aliments. A més, cal tenir en compte les conseqüències nefastes que això provoca en el medi ambient. És ben interessant conscienciar la societat i les administracions que cal posar tots els mitjans per un consum responsable i evitar així aquest impacte ambiental tan negatiu. Ens pot ajudar el lema de la campanya de Càritas per aquest 2013 i que es va fer palès a la col·lecta del dia de Corpus: "Viu senzillament perquè altres persones senzillament puguin viure". Un toc d'atenció perfer veure que un altre model de convivència, més solidari, és possible.

Som petits, però no curts

joan janoher i sadurni. vulpellac.

És així com vull definir amb escreix aquest concepte de "Made in Spain": tots els raonaments es poden acceptar quan juguen pel mig diferents opcions d'apreciació i maneres de comportament. Sembla que el ?senyor Rajoy ha reconegut per primer cop, o per equivocació, que som un país petit; ells, com a espanyols que es consideren autosuficients i presumeixen de ser grans, demostren a les clares que persegueixen tenir-nos en una España Grande y Libre. Desconeixen la responsabilitat escaient d'una Catalunya sobiranista, i de no voler pertànyer a una nació imperialista fracassada per mostrar-nos davant del món que tenim l'empenta com la voluntat de sortir del seu domini. El seu únic problema és no respectar el país petit dins la seva pròpia idiosincràsia, tot i que sempre hem estat i seguim essent el motor de l'economia nacional. No els interessa perdre condició aquesta que , per això ens ensenyen les dents.

Aquesta inquietud generalitzada de l'autodeterminació, i que nosaltres lluitarem democràticament per assolir-la, doncs aquests sí són uns valors dignes de país, com molts altres que estan reconeguts arreu d'Europa. Doncs Catalunya reuneix tots els drets per formar part del mapa comunitari com a país, situat de manera prudent al punt de mira de la nova Europa democràtica, incloent-hi Escòcia, Flandes i Catalunya, afegint-se a molts altres països que també són petits.

Fem el camí més ample

HÉCTOR MARTÍNEZ ROMERO. girona.

No et conec, Elena. Ni als pares. Ni tan sols sé quina cara feu perquè el diari només publica una fotografia de la samarreta i la pilota signada que rifareu durant el proper Aplec per aconseguir fons i així ajudar-te. No crec que pugui venir a l'Aplec i, consegüentment, em serà impossible abonar l'euro corresponent a la butlleta i col·laborar en la causa però dedicar cinc minuts del meu diumenge no em costa res. És més, m'omple de goig fer-ho. Ets una valenta. No ho dubtis. Amb només onze anys fas front aquelcom difícil i complicat. Pensa que quan el pare et va fer el massatge de ben segur que a partir d'aquell moment ells, en certa manera, també començaven a enmalaltir. Entendre això, digerir-ho i afrontar-ho és un dels cops més durs que rebràs mai però segurament que la inocència que encara respira la teva infantesa i l'empenta de tot el vostre poble fan, com reflecteix la notícia del diari en paraules dels pares "el camí més ample". T'escric per dir-te que crec en tu. Crec en la medicina i en tot el que t'envoltarà durant un temps. Però sobretot crec en el teu somriure, tot i no haver-lo vist mai. No deixis de riure, l'experiència em diu que aquest és el millor antídot contra qualsevol mal. Endavant Elena, entre tots, fem el ca?mí més ample.

Construir un país millor

Josep M. Loste i Romero. portbou.

Els problemes de la independència de Catalunya són tres: Europa, la crisi i la immigració. Aquestes són les tres màximes febleses que actualment patim els catalans per poder ser lliures i que ens impedeixen la construcció d'un país millor del que tenim. Catalunya ha de fer un esforç titànic per explicar-se a Europa, en totes les llengües possibles; sobretot, en el que jo anomeno les tres llengües de la Costa Brava als anys 70 i 80: anglès, francès i alemany. Catalunya ha de saber bastir aliances polítiques a Europa, que ens blindin de l'agressivitat espanyolista. Catalunya ha de saber articular un model econòmic anticrisi, que superi la precarietat del model actual -el de l'austeritat irracional al 100%- que ens està arruïnant a tots.