Els gerros xinesos del segle XIX tenen una textura abrasiva i aspra en lloc de l'acabat suau de la porcellana de qualitat. L'agra tornada de José María Aznar exposa la seva mala factura. El valor d'un líder té molt a veure amb el record que deixa. Felipe González ha explicat més d'una vegada que aquells ciutadans que han estat inquilins de la Moncloa són com la ceràmica asiàtica. L'exlíder del PSOE adverteix que, com els gerros xinesos, "als expresidents se'ls suposa valor, però en una habitació petita ningú sap què fer-ne". José María Aznar és un gerro de dibuixos jeroglífics i foscos. Una peça més en el museu de la col·lecció democràtica. L'amarga entrevista a Antena 3 va ser només un traç més en la seva estrambòtica decoració. Potser per complex d'inferioritat o per excessiva autocomplaença, el president d'honor del PP va sacsejar els que considera culpables d'abandonar el seu llegat i va intentar donar llustre a un passat poc lluït. Com els gerros xinesos, els expresidents adquireixen valor quan més exerceixen d'"ex". Els mandataris valen més pel que saben i callen que pel que exhibeixen. Per a un llegat d'Aznar que té molt mala venda, no és bo tant de viatge. Al final, s'acaba trencant.
