El cinisme
del Sr. Arbó
Josep Ruiz Garcia. Santa Coloma de Farners.
Aquest senyor, per si algú no ho sap, és l´interventor de l´Ajuntament de Santa Coloma de Farners. La seva feina principal és vetllar perquè les operacions financeres tant de pagaments com de cobraments estiguin, a més de dins la llei vigent, en consonància amb el sentit comú i la racionalitat dins la legalitat vigent.
Aquest senyor pinta moltíssim a l´Ajuntament de Santa Coloma. Ho dic perquè l´alcalde sr. Solà utilitza gairebé sempre els seus informes, reals o ficticis (la majoria de cops sense signar), per fer passar bou per bèstia grossa en els afers relacionats amb les finances municipals. L´interventor ho ha dit... l´interventor ho ha certificat... l´interventor aconsella..., etc. són frases repetides una i mil vegades per l´alcalde als plens municipals. És a dir, que la paraula de l´interventor, real o inventada, va a missa.
Gosava aquest senyor el passat dia 11 en una de les seves col·laboracions habituals, criticar, i en això estic totalment d´acord amb ell, que els ajuntaments assumissin deutes a títol personal a fi d´aconseguir subvencions que la Generalitat vol vehicular d´aquesta manera per tal de no endeutar-se ella.
El dia que Antoni Solà va proposar amb nocturnitat i engany (una cosa és el que es va dir al ple, jo hi era, i l´altra el que consta en acta) l´acceptació d´una subvenció per a la piscina municipal vehiculada pel mètode al qual he fet esment abans, no vaig veure cap informe, ni desfavorable ni aconsellant l´operació, i ni tan sols una explicació de l´abast de la proposta. Es tractava de colar la proposta i millor no fer gaire fressa. D´aquí ve el cinisme. Si tan malament veu aquest tipus d´operacions, per què no va intentar influir en el criteri de l´alcalde, tenint en compte la seva ascendència en el criteri del sr. Solà? Cinisme en estat pur és el que practica el sr. Arbó en el seu pamflet.
Roca-González, 8TV
Antoni Musellas Sala. Palamós.
Sobre l´entrevista del Sr. Josep Cuní a 8TV als Sr. Miquel Roca i al Sr. Felipe González, dir que el Sr. Roca és digne d´escoltar les seves experiències i reflexions. No així el Sr. González, que té estudiats una paròdia i un discurs segons on els deixa anar. Un és a Andalusia, un altre, a l´Espanya profunda, un altre, a Europa i un de ben diferent i poc creïble i de baixa qualitat, a Catalunya. La seva supèrbia, fatxenderia i poca credibilitat el retraten de ple. Un personatge a qui va fer fora en unes eleccions un altre personatge com el Sr. José M. Aznar no pot tenir cap credibilitat, cap prestigi. Està caduc i les seves reflexions no tenen cap valor, i menys, per als catalans.
La plaga humana
Joan Boronat Lecha. Blanes.
La superpoblació humana pot arribar a posar en perill, no tan sols la supervivència de l´espècie, sinó la de tot el planeta, i per això la seva expansió excessiva pot ser considerada una plaga. El planeta és limitat i s´ha d´evitar que la raça humana constitueixi un perill per a la seva pròpia supervivència. Eudald Carbonell ho ratifica. DdG 7/06/13: Si l´evolució humana no es domina, pot ser perillosa? Però no cal ser paleontòleg per preveure-ho.
La societat capitalista ha practicat una estratègia de consum exagerada, amb la qual tota la col·lectivitat tenia la sensació de sortir-ne beneficiada, i per tant, tots ens en n´hem de considerar responsables. Aquest consumisme ha enriquit les classes altes, grans propietaris, la banca, i també la casta política, que ha vist com augmentaven privilegis i ingressos; mentre que la classe treballadora, després d´un període de bonança, que molts imaginaven infinit, induint-los a estirar més el braç que la màniga, de cop i volta, veuen desaparèixer les possibilitats de continuar gaudint d´aquest benestar. Si no s´hi posa fre, i es controla intel·ligentment la demografia i el consum de matèries no renovables, els danys al planeta poden ser irreversibles. Però, com hem de convèncer milions de persones de la societat occidental que per salvar el planeta no n´hi ha prou amb petits sacrificis, considerant que els rics no practiquen amb l´exemple? O mentre els economistes diuen que, per acabar amb la crisi, s´ha de créixer, s´ha de fabricar i s´ha de consumir? Com hem de convèncer les comunitats emergents, la Xina, l´Índia o altres països asiàtics, africans, sud-americans o alguns d´europeus, que no ens imitin, i que controlin llur creixement, perquè no hi ha pastís per a tots? Aquestes són les qüestions.
I com voleu que m´ho agafi...?
joan enric carreras mercader.
Bellcaire d´Empordà.
Sí, ja sé que la pregunta és difícil de contestar, però a causa de l´època que estem vivint, doncs m´ho agafo de la millor manera possible. Si llegiu els meus escrits veureu que sempre busco el costat còmic del tema. I per què? Doncs perquè cal riure sempre per viure millor, i si rius, no et surten arruges a la cara, no cal estar preocupat per res, ja ho diuen els xinesos, si la cosa té solució no cal preocupar-se, i si no té solució... tampoc cal preocupar-se. Fàcil, no?... Si tens diners, sí que has de preocupar-te, però jo, com que no en tinc, doncs no tinc temps per comptar-los, ni per invertir-los, ni per disfrutar-los, ni ganes de perdre el temps... Els qui viuen sempre preocupats sí que ho passen malament perquè mai troben solucions a les coses, normalment sempre magnifiquen les preocupacions, i és clar, la preocupació es va fent cada vegada més grossa, i com més grossa, més difícil la solució... I apa, anar fent. Per això us deia que millor viure feliç i content, i quan tens un problema, millor pensar-hi després d´haver dormit, i si no ho veus clar... doncs demà serà el millor dia, i segur que és molt més fàcil trobar la solució, perquè davant dels problemes calen solucions, mai altres problemes... El més important a la vida és tenir llibertat; és el més important: quan volen castigar una persona li treuen la llibertat. Doncs els qui podem gaudir de llibertat per pensar, per fer, per entrar i sortir, per riure o per plorar, som els més rics de l´eternitat. Hi ha moltes persones que estan dins una gàbia, i perquè ningú digui que no són lliures els deixen la porta oberta... però lligades per un peu. Alguns d´això també en diuen llibertat... O no? És una llàstima, però hi ha massa persones que pensen que això també és llibertat, malauradament, massa
