No volia tornar a tractar el tema dels tribunals de justícia, però les notícies que a diari van apareixent a la premsa, un dia sí i un altre també, respecte a reiterats casos de corrupció, m'han fet desdir i aquí estic opinant sobre aquest tema. El drama de la corrupció, especialment la relativa a tots aquells que l'han practicada aprofitant-se de càrrecs públics o valent-se de responsabilitats polítiques, no és important per la quantitat, sinó per la imatge errònia que es transmet a la societat respecte de la política i els polítics, i pel desastre ètic que aquests comportaments representen. La ciutadania està cansada de tanta xorissada, de tanta incoherència, de tant latrocini, i se sent fastiguejada davant la lentitud injustificable dels grans processos penals oberts contra la corrupció. I no cal citar noms de processos oberts , de persones implicades o de partits i sindicats esquitxats per aquesta epidèmia.

Quan es tancarà alguns d'aquests processos estelars en ferm? Hi haurà condemnes exemplars i justes? No acabaran de forma lamentable, deixant més desarmada la societat enfront dels que tant han perjudicat la ciutadania?

Una justícia lenta sol ser una rotunda injustícia. I en una societat lliure, on la democràcia imposa transparència i igualtat davant la justícia, s'ha de disposar de mecanismes eficients i àgils que evitin el deteriorament de la convivència i la confiança en allò que és comú i públic, siguin institucions o persones. Èticament és un greu contrasentit veure com a petits delinqüents, o a persones que han tingut l'error de cometre delictes de poca importància, se'ls aplica el rigor de la burocràcia judicial i legal, i mentrestant personatges sobre els quals recau la sospita fundada d'haver-se apropiat de molts diners públics, o d'haver facilitat que d'altres s'enriquissin fraudulentament, estiguin pendents de diligències judicials, i no diguem de judici, durant anys.

A qui afavoreix realment aquesta impresentable i antisocial situació? Doncs clarament cal dir que ni a la justícia, ni a la ciutadania, ni als drets fonamentals que tenim reconeguts en les societats avançades.

Sense un procés judicial sense dilacions, amb la garantia d'aplicació del principi d'igualtat per a tots els ciutadans, prescindint del seu origen, la seva adscripció política o la seva situació econòmica o social, es genera entre la ciutadania la impressió que determinades persones o personatges gaudeixen d'impunitat, o determinats delictes, socialment molt reprovables, són tractats molt benignament pels jutges i tribunals. I això, malauradament, desarma èticament la societat.

Hem d'exigir una justícia àgil i ràpida, i una feina dels tribunals eficient, en la qual primi l'interès del bé comú i de la justícia en majúscula, per sobre d'influències econòmiques, polítiques o socials dels encausats. El diner mai hauria de fer trontollar la justícia.