Tots som conscients que la bretxa social no conduirà a res de bo, però no fem el pas per canviar el sistema econòmic d'uns pocs rics al cim d'una piràmide sostinguda per la immensa base dels pobres. Pobres que en alguns països ja esclaten. Resulta sorprenent i esperançadora l'aparició d'un Papa que critica de tot cor la societat mundial de l'opulència i la insolidaritat. Un Papa que, per vergonya dels que ostenten el poder, afirma que "la mesura de la grandesa d'una societat ve donada per la manera com tracta els més necessitats", que demana que s'abandoni el culte al "Déu diner", que crida els joves a "sortir al carrer a fer enrenou" -veurem si la Justícia espanyola l'encausa per enaltiment del terrorisme-, i prega "als que tenen els recursos" que facin "un món més just". Això és un líder! Diu tot això i ja té seguidors a milions. Però no hi podem confiar a cegues. Una vegada més cal estar molt atent a la màxima de Sant Jaume: "La fe sense obres, morta és". De moment, Francesc ha negat el sacerdoci a la dona, i està per veure quin abast tindrà l'anunciada reforma de la cúria vaticana. Obama també deia que volia canviar el món.
