Sempre he pensat que hi ha polítics de raça i altres que simplement arriben a la política com podrien ser a qualsevol altre lloc. Els primers viuen la política de manera apassionada, intensa, es mullen i prenen decisions sense por a equivocar-se o a perdre la cadira. Els segons són porucs, es passen el dia calculant la distància que hi ha entre el risc i l'assegurança del càrrec i passen per la política sense aportar res que valgui la pena. Malauradament, són pocs els que pertanyen al primer bloc i massa els que s'inclouen en l'apartat de la mediocritat, i només cal veure els resultats per establir un percentatge de quants polítics de debò tenim i de quants no hauríem d'haver tingut mai. Amb els anys he tingut l'oportunitat de conèixer alguns polítics d'aquells que es deixen la pell, 24 hores al dia, per defensar allò que creuen, allò que pensen i allò que estan convençuts que serà útil pels ciutadans, sense importar-los massa què diguin o deixin de dir, sense posar per damunt dels interessos que consideren col·lectius la permanència en el càrrec. La majoria d'aquests, són o han estat alcaldes que mai han volgut anar més enllà de l'àmbit polític de les fronteres dels seus respectius pobles, perquè allò que realment els importava eren els seus municipis, encara que hagin hagut d'ostentar d'altres càrrecs institucionals.
Són gent que ha deixat petjada al territori, gent que ha desenvolupat la seva carrera política sempre al costat dels seus conciutadans, propers a les persones i a les seves inquietuds, propers a allò que passava al carrer, però ferms en el seu lideratge, ferms en les seves conviccions, sense defallir ni tan sols quan les punyalades arribaven dels mateixos companys. Aquesta setmana hem d'afegir un nom als polítics de raça que han decidit donar pas als que vénen al darrera, amb normalitat, sense estridències, sense trencadisses, un nom que també recordarem entre els que es mereixen ser recordats: gràcies Alcalde Páramo.
