La tornada al creixement de les dues economies centrals de la zona euro -Alemanya i França- coincideix amb la caiguda en la prima de risc dels països perifèrics i amb la pujada de bona part de les borses europees, en especial l'espanyola, l'índex de referència de la qual, l'IBEX-35, està consolidant els màxims de l'any. Això és bo per a l'estalvi, per a la confiança i, sens dubte, per a la psicologia del ciutadà de classe mitjana, cansat de tanta mala notícia i de la precarietat financera. S'ha dit amb freqüència que els mercats borsaris anticipen el futur de l'economia, ja sigui en positiu o en negatiu, i aquest podria ser un d'aquests moments.

A l'espera d'una tardor que potser s'acosti calenta -eleccions a Alemanya, la incertesa bancària, el possible fi dels estímuls monetaris de la FED o les tensions territorials-, l'agència Bloomberg vaticina que resulta plausible que Europa es converteixi en el pròxim focus de creixement de l'economia mundial. Ja se sap que en els auguris coincideixen el rigor de l'anàlisi amb l'incert do de la profecia, per la qual cosa resulta exigible fugir de la xerrameca que no se cenyeixi al dia a dia. En realitat els vastos esquemes que pretenen predir el futur constitueixen fonts inesgotables d'error, a més de causa fonamental de la tragèdia de la Història. Però, com els deia, una certa tendència positiva sembla estar consolidant-se en el conjunt de la Unió. I l'humor de la gent -la seva psicologia, vull dir- és un d'aquests imponderables que explica el bon -o mal- resultat d'una acció de govern quan el país s'enfronta a una crisi més gran, com ha estat i és l'actual.

En la borsa actuen uns axiomes molt similars. D'una banda se situen els fins -guanyar diners a més de batre, en el cas dels gestors, l'índex borsari que prenguin per referència- i, per un altre, els mitjans. Igual com passa en la política, és important que els fins no siguin utòpics, però encara més que els mitjans siguin raonables, responguin a un sistema de referència lògic i s'apliquin amb disciplina. Madoff va batre durant anys als índexs, però els mitjans il·legítims que va utilitzar van viciar completament els seus resultats, deixant en la ruïna molts inversors. Altres -García Paramés seria l'exemple més notori a Espanya, però no l'únic ni de bon tros- s'han atingut amb fermesa a uns principis rigorosos, cenyits per l'anàlisi dels fonamentals de l'empresa: comprar bons negocis a preus atractius i, senzillament, deixar passar el temps fins que el mercat reconegui l'autèntic valor de l'empresa.

Una lliçó seria que la paciència unida a la fermesa acaben donant fruit tant en borsa com en l'acció de govern. En política, el marc el defineixen la qualitat de les lleis, els principis parlamentaris, la intel·ligència moderadora de les institucions enfront de les catarsis histriòniques, les dreceres desesperades i les utopies populistes. És possible que no resulti un camí molt atractiu, però per descomptat és més rendible que qualsevol mena d'aventurisme.

La pujada de les borses, la caiguda de la prima de risc, el suau retorn al creixement de l'economia constitueixen notícies esperançadores. Lentament, sembla que retorna una difícil i precària normalitat.