Hi ha persones que viuen molt concentrades en elles mateixes i se les acostuma a anomenar distretes. Dins i fora, aquest bà?sic de Barrio Sésamo estableix unes grans diferències de visió i de comprensió. És distret qui parla o actua sense adonar-se de les seves paraules o del que passa al seu voltant. Cap a fora va distret però cap a dins va concentrat. El distret no veu els senyals i això, que en els accidents de trànsit s'explica sol, en un altre tipus d'accidents humans i de relacions accidentals també es diu així encara que no hi hagi plaques metàl·liques o pintures a terra a les quals atenir-se. Ficar la pota és interpretar incorrectament els senyals o no veure'ls.
La nostra societat, malgrat la seva fama de violenta, la seva realitat embolicada, la seva circulació a diferents velocitats, en totes direccions i sentits, a peu i en varietat de vehicles de dos o quatre rodes, a tracció humana, animal o motor, permet cada cop anar més distret, és a dir més concentrat, per exemple, en el mòbil on se sent a altres que són lluny, s'escriu a altres per tenir-los al costat, es llegeix informació de proximitat o s'aproxima informació molt llunyana. Tenim un entorn que qualifiquem d'hostil però anem confiats mirant cap a una altra part d'una forma que si els nostres avantpassats haguessin recorregut així la selva, la sabana, la taiga, el mar, els rius, i fins i tot el desert, no podríem haver nascut. Si haguessin sortit a caçar el mamut com nosaltres sortim a treballar, amb els cascos de l'iPod posats, no hauríem pogut inventar l'iPod (si se'm permet la paradoxa temporal). Anem pel carrer amb els sentits posats en tecnologia que, concentrant-nos, ens distreu o, vist des de fora, ens distreu en concentrar-nos. Mai com ara és útil una ordre que sentíem sovint els nens que vam créixer en temps en què la infància no regnava al món: "Mira endavant".
