Recordaran que cap al 2008 ningú es posava d'acord sobre si la crisis seria en forma de "V" "W" "WW" "U" "L"... Tothom deia la seva: que si duraria uns mesos, dos anys,... i molts pocs la varen encertar. Avui sabem que és en forma de "L prolongada, llargament prolongada en la seva base" (2008-2018). Tenim tres variables importants a tenir en compte: (a) Demanar un crèdit al banc s'ha esvaït pràcticament i del tipus d'interès no en parlem. (b) El mercat de compravenda pràcticament ha desaparegut, i (c) Els amics que abans podien ajudar-nos hi són, però la seva cartera està sota mínims, tothom ha llepat.
Les entitats bancàries han quedat reduïdes a la mínima expressió, procés que no s'ha acabat, el crèdit pràcticament no existeix i el que hi ha està pels núvols, avalat pel dret i pel revés, i aquí podríem introduir la famosa frase que els bancs només deixen el paraigua quan fa sol (no quan plou). No hi ha pràcticament mercat de compra-venda i el poc que hi ha, ha entrat en l'efecte "Venda pànic", que sempre ha existit però que no era habitual la seva aplicació. Avui és un concepte que avança fent furor i penso que és perniciós per al mercat.
Venda pànic és vendre unes joies d'or a preu de 20-30 euros el gram, quan valen cinc o deu vegades més, a aquestes botigues que han proliferat com bolets. Venda pànic és vendre un bé que en condicions normals de mercat (també avui en dia) valdria un milió d'euros, posem per cas, i es ven "pel que te'n donin", menys de 200.000 euros. Venda pànic és vendre un pàrquing que val/valia 24.000 euros fa tres dies, per 6.000 euros, que és el que te'n donen. Venda pànic és agafar una promoció d'habitatges/pàrquings en nombre de 20, 30 o 50 unitats i vendre'ls amb quinze dies, amb rebaixes substancials d'un 25%, 40% o 50%, sistema portat a terme per moltes entitats bancàries avui en dia per intentar salvar el balanç i les provisions.
I a tot això n'hi ha que es fan rics ¿...? Amb reserves i no tots els casos. Si a tot això hem d'esperar el 2018 com assenyalen les plomes més assenyades per veure la llum, faltarà aire si és que no en falta ja. Aguantarem?
L'altre dia m'explicaven un cas trist, un empresari dels voltants de Girona, comparable a aquells que perden el pis per deure unes quantes quotes. Ell té una nau amb terrenys, propietat que mal valorada ronda els 3 milions d'euros, ell tenia una cinquantena llarga de treballadors que va acomiadar, va fer un ERO,... i malgrat no tenir cap mena de crèdit bancari, un organisme oficial és creditor d'uns 100.000 euros, si no es produeix un miracle aquesta persona econòmicament és morta, la cua d'especuladors que voltegen és llarga, i té la por real de perdre-ho tot. Els bancs no li deixen un euro perquè va tancar l'empresa i ara ja no genera diners, el mercat de compravenda de béns immobles sobretot especials (naus) ha desaparegut i els amics no el poden ajudar perquè pràcticament tothom va carregat i amb l'aigua al coll. Aquest empresari té tots els números per arruïnar-se, per culpa del sistema malvat que tenim. I no ens oblidem de les bones persones, que essent bons professionals, perden la feina.
Sóc optimista per naturalesa, però o hi ha canvis totals i absoluts, acompanyats d'un lideratge fort i clarivident, o correm el perill que el nostre país es converteixi en un solar, i a sobre no edificable, com deien de l'Àtila, que per allà on passava el seu exèrcit no tornava a créixer l'herba. Tornem a la normalitat, treballem per preparar l'horitzó del 2018-2020.
