L'agost va deixar 31 aturats menys que al juliol i això, diuen, és motiu per a l'optimisme. Hi ha qui creu que l'optimisme i el pessimisme necessiten motius, altres prefereixen la serotonina o, si no n'hi ha, els inhibidors selectius de la seva recaptació. Però aquesta és una altra història i cal ser optimistes.
Trenta-un aturats menys és millor que trenta-un aturats més així que, si ets optimista, ja estem parlant de 62 motius per a l'optimisme perquè és millor la feina que l'atur. El doble de bo! Veure en positiu sempre és positiu. Fa ben poc, el director d'un diari que té temps per acudir a una tertúlia de ràdio i per ser optimista deia que sí, que a Espanya hi ha gairebé 6 milions d'aturats però que també hi ha 17 milions de treballadors. Això és irrefutable i optimista. Em va agradar tant aquesta manera de veure-ho que vaig pensar que la guerra civil de Síria pot haver produït 4 milions de desplaçats interiors i 2 més de refugiats en altres països i uns cent mil morts, segons les organitzacions de drets humans, però si penses que hi ha 21 milions de sirians et surt que la majoria d'ells són vius i a casa. Queda molta Síria, encara que un optimista pessimista pot concloure per això que queda molta guerra.
Però elegim una opció optimista i reprenguem l'assumpte, perquè és molt millor ser un espanyol a l'atur que un sirià a la guerra. Si repetim que l'atur és una tragèdia, l'antonímia ens obliga a concloure que el treball és una comèdia, manera culta de dir que és de riure, és a dir de riure per no plorar. Tot en aquest àmbit és optimista. El principal que ha fet Fátima Báñez, ministra d'Ocupació, és una reforma laboral que ha trencat més contractes bons que signat contractes dolents, que ha acomiadat més que no ha contractat, que ha causat més baixes que altes, però se la veu una dona optimista que no s'acovardeix per allò que els passa als altres.
