11 de setembre de 2013
11.09.2013
Diari de Girona

identitat i independència

11.09.2013 | 00:00
identitat i independència

Es pot debatre si una nació existeix per ella mateixa i dóna nacionalitat als seus membres, o si és al contrari només la voluntat de les persones fa existir la nació, però en tot cas, la identitat nacional es dóna en l'esfera individual: les persones la reconeixen en elles mateixes, amb més o menys intensitat o exclusivitat. En aquest sentit individual, hi ha dobles nacionalitats i també persones voluntàriament apàtrides, que no volen marcar el pas darrere de cap bandera. N'hi ha que troben la nació en una ètnia, o en un poble sense terra pròpia, o en una creença religiosa. A Europa, i des de fa segles, la identitat es vincula al territori. I a Catalunya, l'existència d'una identitat nacional catalana en una gran part dels residents és evident des de fa segles. Ve de molt abans que l'independentisme fos rellevant i ha conviscut amb més o menys harmonia amb una identitat nacional espanyola que també han posseït i encara posseeixen molts catalans, entre els quals una proporció notable gaudeixen del que podríem anomenar "doble nacionalitat sentimental". Les enquestes d'opinió que periòdicament realitzen institucions públiques i privades detecten un gran segment de ciutadans que es declaren "tant catalans com espanyols". Ha estat gairebé sempre el grup més nombrós. En els darrers anys la balança ha anat evolucionant per fer créixer el pes dels que se senten "més catalans que espanyols" o "només catalans". El creixement, però, ha tingut una velocitat moderada si el comparem amb el de l'independentisme. La independència és una resposta concreta, entre altres de possibles, a una identitat nacional que es troba poc o gens còmoda dins d'un altre estat. Fa una dècada era l'opció d'una part dels "només catalans", però ara és abraçada també per molts ciutadans amb "doble nacionalitat". S'ha expandit entre aquells que abans veien positiu continuar dins l'Estat espanyol i anar millorant les condicions d'estada. Quan han pensat que la millora tocava sostre, i que més aviat reculava, han canviat de proposta. La resposta intel·ligent per desactivar el secessionisme català seria aquella que tornés a donar expectatives de millora a les condicions de pertinença a l'estat. En la mesura que no és així, i si es percep que difícilment serà així, l'independentisme creix i explica la presència, per exemple, d'alcaldes i regidors del PSC, de teorització federalista, a la independentista Via Catalana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit