Hi ha dies que aquest narrador fix discontinu no té una altra cosa que vendre'ls que la seva pròpia perplexitat. Per exemple, què tenen de diabòlic les armes químiques? Una bomba clúster, no sé si garnatxa o cabernet, et pot deixar com si, en efecte, t'haguessin posat a la garjola i espremessin tot el que dóna de si la premsa. Un blindat aconsegueix, sense majors problemes, laminar-te com aquests gats de carretera, éssers lliures, al fi, als qui els passa per damunt un camió. Jo no vaig fer la mili, però si esclata un obús a un pam de la teva orella, crec que quedes molt poc presentable, fins i tot per als amics. En fi, que totes les armes modernes són químiques, es basen en barreges capaces de patir una combustió violenta. Química pura.Les úniques armes físiques són les blanques i es basen en un principi molt elegant d'enunciar: la impenetrabilitat de la matèria. Com que dos objectes no poden ocupar el mateix lloc, quan introdueixes el full de l'arma blanca, se separen els teixits: senzill i eficaç. Crec que per això se'ls té tanta estima a Espanya: són molt artesanes i entranyables, en el ple sentit. Ens passem la vida acusant els polítics de ser incapaços de dir la veritat, però, estem nosaltres millor disposats a escoltar-la? Segons oncle Orwell, no. Per exemple, un hagués jurat que Duran i Mas, Convergència i Unió, formaven un matrimoni catòlic per a tota la vida, però el senyor Duran (i nosaltres amb ell) ha descobert trenta anys després, que Mas és divorcista. Si Mas s'assabenta que Duran va als toros, no ho resistirà el seu pobre cor. Un està disposat a creure en les bones intencions de Rubalcaba ("Menteix-me. Digue'm que m'estimes"), però després baixa Joaquín Almunia de Brussel·les i diu el mateix que Rajoy, no sé si per desenganyar-nos o perquè li agrada el maltractament. És a dir que visca la independència.
