Una vegada aclarit que la injustícia és igual per a tots, les últimes mudances dels Ducs de Palma de Mallorca demostren que el títol d'imputat comporta una millora substancial de les condicions de vida. Si un presumpte corrupte com Ignacio Urdangarin, per no parlar de la dona que s'embutxacava la meitat dels guanys, pot passejar lliurament per Suïssa, més d'un càrrec polític es replantejarà la seva honradesa per accedir com més aviat millor a tan descansada existència. Cap recordar el nimi detall que la seguretat i una part substancial de les despeses del matrimoni són sufragats amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat. En aquest terreny, Espanya és molt més generosa amb els seus suposats delinqüents de la Família Reial que el Regne Unit amb els seus innocents royals. A principis de setembre, la possible reina anglesa Camilla Parker-Bowles va estiuejar a Mallorca amb un únic oficial de seguretat. La protecció del capritx suís d'una filla secundària dels Reis obliga a un desemborsament suplementari i més gros als contribuents exhaustos.
Les proves documentals sobre la renascuda felicitat suïssa d'Urdangarin consten en els successius reportatges publicats a la premsa del cor. No s'ha evadit a Suïssa, però s'evadeix a Suïssa. Mentre l'Estat malgasta els pressupostos a espiar al jutge, que serà apartat del cas si aparca en doble fila o té per veí un republicà, ¡Hola! presta un altre servei impagable a la democràcia. Si a la Casa del Rei niés una resta de racionalitat, hauria prohibit expressament la fixació de la residència a Ginebra d'una Infanta que no ha cancel·lat els seus drets successoris. En lloc de solucionar el pati de Monipodio orquestrat pel Duc empalmat segons la seva pròpia definició, La Sarsuela ordeix la mentida d'una separació geogràfica del matrimoni, desmentida per les revistes roses.
Wilfred Martens, primer ministre flamenc que no belga, insistia que "sóc republicà, excepte a Bèlgica". Aquesta aparent disfunció ha definit durant les últimes dècades a milions d'espanyols. Amb l'impagable auxili de Cristina i Urdangarin, la Casa del Rei dissoldrà la unió de conveniència entre un monarca i el seu poble. La instal·lació a Suïssa de l'afortunada parella ha coincidit amb la publicació de les fotos del palauet de Pedralbes, sufragat també amb fons públics. Atès que es tracta del xalet car més horrorós d'Espanya, cap interpretar l'evasió a Suïssa com un tret humanitari cap a una família obligada a habitar en aquest reducte del gust dolent. A propòsit, l'aparició en premsa de les imatges de pèssim interiorisme haguessin disparat acusacions d'atemptar contra la seguretat de l'Estat. Amb diners pel mig, no hi ha Estat que valgui.
L'establiment de CorreaBárcenas a Ginebra obligaria a arquejar alguna cella, mentre que el gendre del Rei s'instal·la en el paradís fiscal amb la costosa protecció estatal. El més privilegiat dels ciutadans ha desenvolupat una cobdícia que ha posat en perill els fonaments de la convivència social. Quantes parelles espanyoles, no només corruptes, desitjarien aïllar-se a Suïssa de les incerteses de la contingència nacional. La burla que la Infanta Cristina infligeix als seus conciutadans només podria agreujar-se si hagués elegit Gibraltar com lloc de residència.
Mentre la Sarsuela decideix el nomenament de Urdangarin i Cristina com Ducs de Ginebra, els contribuents hauran de replantejar-se si la investigació judicial de la parella -perceptora de sis milions recaptats de València i Balears sense contrapartida aparent- resultarà més costosa que els congressos que van sorprendre a personatges com Matas, CampsBarberá. Subsisteix la possibilitat que la filla del Rei hagi sobrevalorat l'empara que li brinda últimament la fiscalia anticorrupció. No obstant això, el delicat balanç es desequilibra perquè cap dels responsables actius o subsidiaris ha compromès el lliurament d'un sol dels euros obtinguts gràcies al saqueig de les arques autonòmiques.
Una vegada que Urdangarin sigui absolt de tots els càrrecs en el seu periple pels tribunals espanyols -un tallafocs que afecta es veu que a Bárcenas i els Eros andalusos-, la seva estada a Suïssa afavorirà el seu ingrés en el COI, on per fi es trobarà lliure entre dignataris que comparteixen la seva brúixola moral. La promoció del duc al Comitè Olímpic va ser auspiciada pels qui avui ploren la falta de confiança del citat organisme a Madrid.
