17 de octubre de 2013
17.10.2013
Diari de Girona

Quatre gats

17.10.2013 | 00:00
Quatre gats

Sense ànim de voler ofendre ningú i expressant només la meva opinió personal, m'atreviria a afirmar que en la concentració espanyolista, unionista o de nacionalisme espanyol de dissabte passat a Barcelona només hi havia quatre gats. "Home, no ho pot dir això, vostè", que em dirien alguns. D'acord, no eren quatre, imaginem que eren 160.000 d'entre una població de 7 milions. On eren els 6.840.000 que faltaven? Sí, a casa o gaudint del cap de setmana. O sigui, el 98 per cent de la població de Catalunya va passar olímpicament de la moguda espanyolista del 12 d'octubre a Barcelona. Per cert, 160.000 persones és la quantitat que van exhibir els organitzadors, per tant, el més segur és que n'hi havia la meitat o fins i tot menys de la meitat.
De tota manera, i si el moviment unionista o espanyolista a casa nostra només va poder aplegar 160.000 persones (entre gent d'aquí i vinguda de Madrid en autocar) per concentrar-se a la plaça de Catalunya de Barcelona el dia de la Hispanidad (abans de la Raza), home, què volen que els digui, crec que tots els independentistes (i els que no ho són, però que estan pel dret a decidir, per la celebració del referèndum) estan d'enhorabona. Suposo que no cal fer comparacions, que se sol dir que sempre són odioses, pobretes; però ja comprendran que no em deixen cap més opció que fer-ne una de molt simple. O sigui, per una banda, el passat 11 de setembre, es forma una cadena humana, una Via Catalana, que travessa tot el país, amb una participació d'un milió sis-centes mil persones pel cap baix (1.600.000) reclamant la independència. Dissabte passat, a Barcelona, i a favor de continuar formant part d'Espanya hi havia 160.000 persones com a molt, algunes vingudes de Madrid.
No sé vostès; però un servidor té clar que 160.000 (que no hi eren) és una xifra ridícula comparada amb un milió sis-cents mil (1.600.000). Segurament la senyora Camacho o el senyor Rivera (o els falangistes i els feixistes que també van ser-hi braç alçat) discreparan i diran que "la majoria", silenciosa o sorollosa i de braç alçat, era dissabte a Barcelona. A veure si al final resultarà que del "Som 6 milions" dels 23 anys de govern de Jordi Pujol ara hem passat al "Som 160.000". Però, bromes a banda, si tota la força dels unionistes, dels espanyolistes o dels nacionalistes espanyols a Catalunya són només aquests 160.000 (la plataforma d'en Domingo, els de Ciudadanos, els del PP de la Camacho, més els feixistes que van venir des de Madrid), home, anem bé, anem molt bé.
Una altra cosa és el paperot que està fent el PSC en tot aquest afer, perquè no va assistir ni a la Via Catalana ni tampoc va anar el 12 d'octubre a la plaça de Catalunya. Ara bé, si mantenen aquesta postura durant gaire més temps, crec que aviat la seva militància es podrà reunir i fer un congrés en una cafeteria de mida normal. A què juguen, els socialistes catalans? Tant els costa dir que en un referèndum votarien que no a la independència? Sí, però això els obligaria a anar a engreixar el bàndol unionista de Ciudadanos i del PP català, i, és clar, quedarien molt malament.
Ara bé, parlant de paperots, déu n'hi do el que està fent el cap de files d'Unió, el senyor Duran i Lleida, i de retruc el seu partit i la meitat del Govern català. És a dir, aquest senyor i aquesta gent què volen (i que ho diguin d'una vegada), continuar sent espanyols o esdevenir ciutadans d'una Catalunya independent? I que no ens vinguin amb terceres vies ni amb l'andana 2, 3 o 4, perquè aquí es tracta de dir sí o no a una pregunta plantejada en un referèndum. O sigui, sí o no a un nou Estat dins d'Europa que es dirà Catalunya. Ja sabem que lobbys com el del pont aeri i molts altres grans interessos econòmics tenen una incidència clara i evident en els fets i en les declaracions del senyor Duran i d'Unió (UDC); però ara és arribada l'hora d'ensenyar les cartes. Més que res perquè quan arribi el moment decisiu, històric, no ens enduguem una sorpresa desagradable.
Dit això, potser s'hauria de trobar una data destinada a la concentració o manifestació de tots aquells que no estan ni per la Via Catalana de l'11 de setembre i per la independència, ni tampoc per la Hispanidad (abans Raza) del 12 d'octubre i per mantenir la unió amb Espanya. Potser seria molt aclaridor que s'ajuntessin un dia en algun lloc públic de Barcelona i que la guàrdia urbana els comptés. O potser organitzar dues convocatòries: una destinada als federalistes del PSC, i una altra als de la tercera via d'Unió (UDC). Ara bé, en aquest segon cas crec que amb dues cafeteries o sales de cinema petites n'hi hauria prou.
Per tant, i ja per anar acabant, què volen que els digui, això no hi ha qui ho pari: esdevindrem lliures. I pel que fa a la UE, i com deia Xavier Sala i Martín fa poc, com volen que admeti dos estats nascuts després d'una guerra ètnica brutal, com ara Croàcia i Sèrbia, i que ens expulsi a nosaltres per haver votat sí a la nostra independència pacíficament i democràticament?  

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook