Cartes

les pensions

Fernando Guerrero Barrio. GIRONA.

Una altra vegada són els pensionistes els culpables dels mals de l'economia d'aquest país. El 2011 el Govern i la comissió del pacte de Toledo van modificar el sistema de pensions, allargant l'edat de jubilació als 67 anys i augmentant els anys de cotització a 38,5; deien que era per garantir-ne la sostenibilitat a llarg termini, i que aquest canvi es faria d'una forma progressiva a partir de l'any 2013.

Doncs bé, dos anys després el Sr. Rajoy, fent ús de la majoria absoluta (no del pacte de Toledo) aprova una nova modificació i aplica tres nous conceptes : "Factor de revaloració del 0,25 % anual, la vinculació a l'esperança de vida i l'estabilitat entre ingressos i despeses de la SS". Govern, assessors i experts en prediccions a llarg termini, han hagut de fer dues reformes en dos anys, això demostra la incompetència de tots dos, en un tema tan delicat com són les pensions i que afecta milions de persones.

El problema és obvi, les últimes reformes laborals han aconseguit destruir l'ocupació fixa, a canvi de contractes escombraries o temporals, s'han perdut 6.000.000 de llocs de treball i augmentat a 9.000.000 els pensionistes, això obliga el Govern a distribuir millor els recursos. Però això no s'arregla retallant el poder adquisitiu dels pensionistes sinó creant ocupació, augmentant les cotitzacions o cobrint el dèficit amb els pressupostos de l'Estat. Les pensions són un dret dels treballadors, que no pot ni ha de canviar, ja que una cosa és modificar els requisits per als nous cotitzants i una altra retallar als que ja cobren una pensió, amb 35/40 anys cotitzats. Recordo el Sr. Rajoy quan va dir: "Jo mai tocaré les pensions". Veure per creure.

Cercar un edifici amb una creu

en una torre

Enric Barrull Casals. Girona.

Un diari sud-coreà donava la veu d'alarma sobre una execució sumària ocorreguda a la veïna i hermètica Corea del Nord: el règim d'aquesta dictadura comunista hauria castigat amb la pena capital un grup de música al qual pertanyia la xicota de l'actual president, Kim Jong-un.

Dues acusacions s'abocaven sobre els desafortunats ciutadans nord-coreans: pornografia i possessió de Bíblies. És impossible garantir la veracitat de cap dels fets relatats per la premsa estrangera, ni la veracitat de les acusacions del Govern de Corea del Nord. Però la notícia, vertadera o falsa, serveix per recordar la persecució a la fe que exerceix aquest règim sanguinari.

De fet, és conegut que aquells que intenten creuar la frontera per escapar de les atrocitats que es come?ten a Corea del Nord reben instruccions molt precises de com intentar aconseguir la seva llibertat: una vegada que la travessen, han de buscar un edifici amb una creu en una torre.

No saben qui és Crist ni el que la fe significa, però sí que els ha arribat la notícia que allà, a les esglésies es protegeixen i es defensen la vida, la llibertat i la dignitat de cada persona.

El joc d'escacs

en la política

joan enric carreras mercader. BELLCAIRE D'EMPORDÀ.

Estan jugant al gat i la rata, és una partida d'escacs amb jugades estudiades i que van estirant la corda per veure el costat on caurà la peça en disputa, aquesta és Catalunya. En Mas juga amb les blanques, i ataca en cada moviment perquè tampoc poc jugar a defensar-se, en Junqueras d'Esquerra li bufa l'orella i l'obliga, i ell calla perquè així el personal no es recorda de les retallades, en Rajoy juga les negres, i fa una defensa total de la seva posició de privilegi amb la majoria en el Congrés, ajudat sense voler per en Duran i Lleida, que és més fals que un "duro sevillano", ultimament ha tingut un retrocés perquè la Camacho ha vist que era millor donar alguna "pela" abans de crear més independentistes, però en Rajoy, que és un exfuncionari de la Meseta castellana i és més "tossut" que un marrà, està disposat a morir matant i ell a sobre hi posa més caldo, com si fos una partida de pòquer. Ara aportarà a Catalunya 1.700 milions d'euros menys que l'any passat, i amb aquesta postura els independentistes creixen com els bolets. Per què és tan difícil deixar que el poble català parli a les urnes? Deu ser veritat que som el manà dels espanyols, els catalans? Els d'Extremadura diuen que no, que és al revés, que nosaltres volem el que no ens pertoca, deu ser veritat? Jo penso que s'ha passat tres pobles el dirigent que ha dit això, si quasi a tot Espanya no ens poden veure, per què no ens volen deixar viure amb pau a casa nostra? Segur que ja sé el perquè, el sabeu vosaltres? Oi que sí que és això?

Ero, Ero i més Ero

Francesc Buixeda Cabré. SANTA PAU.

Amb el treball abnegat de la jutgessa Alaya a Sevilla, s'estan destapant tots els tripijocs que es van anar muntant des de la cúpula de la Junta d'Andalusia per afavorir indiscriminadament empresses i particulars afins. Ha declarat la Malena Álvarez, i com és natural ha dit que ella no en sabia res, pot ser que l'exministra que va ocupar el càrrec de Consellera d'Hisenda a la Junta d'Andalusia entre el 1994 i el 2004, no sabés res del que es coïa dins la seva pròpia conselleria? Això no ho creu ningú, i a sobre davant la jutgessa, altres imputats han fet igual o s'han acollit a no declarar. El nombre d'imputats està creixent, i el de detinguts (més de 150 imputats i diversos engarjolats), encara a hores d'ara durant els escorcolls de la policia estan trobant diners als domicilis, és clar, se suposa que havien de treballar en negre.

S'han imputant dirigents d'UGT i CCOO per haver rebut comissions en la tramitació dels expedients. Sense oblidar els expresidents de la Junta Chaves i Griñán, que tampoc en saben res, quina vergonya. Ara, en haver-hi imputats i engarjolats d'ambdós sindicats, s'han produït manifestacions davant del jutjat i en contra de les actuacions de la jutgessa; és clar, no agrada i a més està tocant la fibra dels beneficiats de la trama.

On hem arribat! No sentim ni la més mínima vergonya, al contrari, pilotes fora, és la jutgessa que prevarica. Corrupció que s'està convertint en la més greu de l'era democràtica, però amb l'ajut de la jutgessa Alaya que està fent un treball innegable, igual que els Jutges Ruz del cas Bárcenas, Castro del cas Noos i Silva del cas Blesa (que de moment està suspès i ja veurem com acaba) es comença a veure un inici de separació real del Poder Judicial del Legislatiu i de l'Executiu. Ja era hora, valents, endavant.

El drama de Lampedusa

Josep M. Loste i Romero. Portbou.

El drama humà de Lampedusa ha estat esfereïdor. El problema rau en el fet que, en aquests moments, Europa, la UE, està dominada per l'egoisme irracional d'uns estats, a voltes jacobins i agressius, que tenen molta miopia política. A més, a hores d'ara encara no existeix, de debò (amb pressupostos i poder polític autèntic) una veritable autoritat europea en matèria de política exterior i d'immigració. Europa està dominada per uns estats caducs i panxacontents i, alhora, està segrestada per uns mercats financers totalment voraços, insensibles i insaciables.