L'actualitat acostuma a donar-nos uns constrastos que no fan altra cosa que posar al descobert actituds de qui ens governa. Aquesta setmana n'hem tingut dos exemples, diferents, però amb un rerefons similar. El ciberassetjament detectat a l'institut de Llançà s'ha resolt en 24 hores. La directora del centre, Carme Barceló, va decidir solucionar aquest greu problema i va aconseguir que els autors, d'entre 13 i 16 anys, primer retiressin els comentaris vexatoris de la xarxa i posteriorment confessessin. A l'altre costat de la balança s'hi situa l'agressió a un nen de 3 anys a l'escola de Santa Cristina d'Aro per part d'altres dos alumnes, un d'ells de la mateixa edat que l'agredit. La mare de la víctima, cansada que ningú li busqués o trobés una solució, va denunciar públicament els fets una setmana després que passessin. En aquell període de temps, el seu fill continuava sense poder anar a escola i la família es començava a plantejar canviar de centre. Possiblement aquest darrer cas té més dificultat, però sovint en una bona resolució hi tenen molt a veure les ganes. També s'ha de tenir en compte que Barceló va actuar sense demanar permís al departament.