En ocasió de la beatificació de 522 religiosos assassinats durant la Guerra d'Espanya (1936-1939), dels quals la meitat eren catalans, s'ha tornat a manifestar la necessitat que l'Església demani també perdó per la seva participació en aquell conflicte i en la posterior dictadura franquista. Amb els anys ja s'han produït algunes manifestacions en aquest sentit. L'any 2011 els bisbes de Catalunya s'hi referiren en la pastoral "Al servei del nostre poble", però és evident que a part de condemnar tots els assassinats que es perpetraren en un i altre bàndol i superar el clima de confrontació amb la reconciliació, cal un document explícit sobre aquella època per part de la l'Església de Catalunya. Document que per les declaracions fetes recentment per Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona i un article també d'aquests dies de Joan Enric Vives, arquebisbe de la Seu d'Urgell, sembla que no es farà esperar.
Per tot això, són especialment d'agrair les paraules de Josep M. Soler, abat de Montserrat, el passat diumenge, quan en l'homilia de la "Missa d'acció de gràcies per la beatificació dels màrtirs de Montserrat" (en aquella comunitat foren assassinats 21 monjos) va dir amb paraules clares i contundents: "Celebrant els nostres màrtirs, no volem acusar ningú, perquè si van ser assassinats va ser per ignorància d'allò que de veritat eren els cristians i potser pel mal testimoniatge d'alguns membres de l'Església. No acusem els qui els mataren, més encara, els perdonem ni que ningú no ens en demani perdó. (...) Volem manifestar, també, el nostre record i el nostre respecte envers tots els qui, en aquell context històric i en l'immediatament posterior, foren morts per coherència amb les seves idees socials i polítiques, o per la seva fidelitat a Catalunya, sovint com a resultat de judicis injustos (...) He dit que perdonàvem els qui ens van arrabassar cruentament aquests germans de comunitat. Aquests dies s'ha parlat molt de si l'Església ha de demanar perdó pel seu compromís amb els vencedors de la guerra civil. Cal continuar reflexionant sobre aquest període de la nostra història per analitzar tots els fets, però potser sí que cal un pronunciament més explícit. (...) Montserrat, tot i el seu compromís amb els drets humans i patris abans i després de la guerra, fins i tot amb sacrifici per alguns dels seus monjos, també l'any 2000 va demanar perdó, però avui, davant el testimoniatge dels seus màrtirs beatificats, ho torna a fer a través meu, per les vegades que, a causa de les limitacions humanes, no hem ofert un testimoniatge prou transparent de l'Evangeli ni hem segut prou generosos a servir tothom". Les paraules de l'Abat Soler demostren de nou que les complexitats són aclarides amb el coratge i la voluntat de fer-se entendre.
