Allò lògic és que a Merkel l'espiï Obama més que a nosaltres. Les classes altes són més espiades que les baixes. També elles espien més, vagi una cosa per l'altra. No ens ha d'estranyar, d'altra banda, que Merkel s'enfadi molt i nosaltres poc. La capacitat de cabreig, ara mateix, és proporcional al PIB, al deute extern i tot això. Comprenem, doncs, que Rajoy faci com que no ens han espiat. Si ho reconegués, hauria d'aixecar el telèfon, com la cancellera alemanya, i esbroncar Obama. Però s'imaginen Rajoy esbroncant Obama? No, és clar que no. D'aquí la seva prudent actitud enfront de l'assumpte. És possible a més que li faci riure la idea d'haver estat espiat.
- Què poden descobrir els americans que no ens interessa que descobreixin? - es deu haver preguntat al cap del CNI.
- La veritat és que res, president.
- Doncs a una altra cosa. I entrem al cotxe que plou molt.
Tots els països tenen un centre nacional d'intel·ligència perquè cal tenir-lo, igual que cal tenir dos cognoms. Una altra cosa és que s'usin. A molts llocs, les dones continuen perdent el seu cognom en casar-se. Hi ha països que, a partir d'un compromís ics, utilitzen el seu ?cognom de casats, oblidant-se del propi. També s'obliden del seu centre nacional d'intel·ligència. El tenen per aquí, als calaixos, i es va arnant.
- Què hem fet amb el CNI? -pregunta Rajoy.
- Se'ns ha traspaperat, president.
Significa que Edward Snowden no ens amargarà la vida com l'està amargant a Hollande i a Merkel, pobres. En el pitjor dels casos, si és cert que ens han espiat, i sembla que sí, deu haver estat en l'època de Zapatero i el que van espiar en aquesta època ens importa un rave.
Diu Anne Leibovitz, darrer premi Príncep d'Astúries, que Espanya és un país molt físic. Leibovitz és fotògrafa i una gran retratista. Està, doncs, acostumada a fotografiar l'ànima dels seus personatges. Però nosaltres som molt físics. És a dir, que tenim pocs racons mentals per espiar. N'hi ha prou de mirar-nos per sobre (a vegades per sobre de l'espatlla).
