La dimensió social de la Unió Europea ha estat debatuda durant el mes d'octubre per les institucions europees, a partir de la Comunicació presentada el 2 d'octubre per la Comissió, dirigida al Parlament Europeu i al Consell, amb el títol "Reforçar la dimensió social de la Unió Econòmica i Monetària". Després de llegir amb atenció l'esmentada Comunicació i les manifestacions efectuades pels Ministres de Treball (reunió Epsco de 15 d'octubre), l'informe conjunt del Comitè de llocs de treball i del Comitè de Protecció social preparat per a l'esmentada reunió, el dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (17 d'octubre) i les conclusions del Consell de Caps d'Estat i de Govern (25 d'octubre), crec que seguim treballant en la recerca de millors indicadors per comprendre, i en el seu cas prendre després mesures, quina és la situació social, però els passos fets per afrontar la difícil situació (molt difícil per a un número no menyspreable de persones en el si de la UE) són mínims, i si no s'avança en l'adopció de mesures socials una bona part de la societat europea pot pensar que "aquesta Europa" no és la seva.

Recordem que les eleccions europees són a la cantonada, el 3 de maig de l'any vinent, i l'auge de les forces polítiques populistes és certament preocupant, i d'això se n'adonen (una altra cosa és si prenen les mesures adequades per revertir la situació) alguns dirigents polítics; si com a mostra val un botó, val la pena llegir les declaracions efectuades divendres passat pel primer ministre italià Enrico Letta, en les quals afirma que "és urgent una gran batalla europeista, l'Europa dels pobles contra l'Europa dels populismes: això és el que està en joc en els pròxims sis mesos".

Per això, no és estranya la decepció dels sindicats europeus després de la reunió del Consell i les dures declaracions de la secretària general de la Confederació Europea de Sindicats, Bernadette Ségol, afirmant que no s'avança en la dimensió social i que està sent reduïda a uns indicadors i a unes estadístiques.

Què planteja la Comunicació de la Comissió? El document, en la introducció del qual es recorda que les polítiques socials i d'ocupació "són en gran mesura competència nacional dels Estats membres", es presenta com una contribució al debat sobre l'aprofundiment de la UEM, que troba el seu origen en el Pla director aprovat el 28 de novembre de 2012, i proposa iniciatives per reforçar la dimensió social en tres aspectes: "Un reforç de la vigilància dels desafiaments socials i en matèria d'ocupació així com de la coordinació de les polítiques. Una major solidaritat i mesures a favor de l'ocupació i la mobilitat laboral. Un diàleg social reforçat".

A partir d'aquí, es proposen una sèrie de mesures concretes per avançar en aquesta dimensió social. En primer lloc, el reforç de les vigilàncies de "els desafiaments socials i en matèria de llocs de treball", i la coordinació de les polítiques que s'adoptin. De manera més concreta, i desenvolupada en diversos apartats del document, s'aposta per un reforç del seguiment de l'evolució de l'ocupació i la situació social "com a part de la vigilància macroeconòmica", l'elaboració d'"un quadre d'indicadors socials i d'ocupació clau" (em pregunto si no disposem ja de suficients, i fiables, indicadors, i si del que hauria de tractar-se és d'adoptar les mesures oportunes per corregir tot allò negatiu que ens indiquen), reforçar la coordinació de les polítiques socials i d'ocupació (si no recordo malament, permetin-me la ironia, existeix ja en l'àmbit europeu el mètode obert de coordinació, molt utilitzat per a les polítiques socials), i aconseguir una millor coordinació (paraula que apareix cada vegada més en els documents de la Comissió, encara que també s'acudeix diverses vegades a la de convergència) d'aquestes polítiques dins del semestre europeu.

La subordinació de les polítiques socials a la dimensió econòmica és fàcilment perceptible en el document, donada la claredat amb la qual es manifesta la tesi del necessari progrés en la incorporació de la dimensió social "en la vigilància dels desequilibris macroeconòmics", així com també en la convicció manifestada pels autors del text que aquesta millor integració "contribuiria a millorar la concepció de les polítiques recomanades per als països que apliquen un ajust macroeconòmic". Almenys, i no és poc, es reconeix que fins ara les qüestions socials no han figurat explícitament en la posada en pràctica del procediment de desequilibris macroeconòmics, i que si s'adopten decisions que permetin conèixer-les millor "aquest millor coneixement contribuiria en última instància a determinar mesures polítiques per corregir els desequilibris a la vegada que es redueixen al mínim les seves conseqüències socials". En alguna ocasió, llegint el text, gairebé m'oblido que estem parlant de persones. Per això, em sembla encertada la reflexió continguda en el Dictamen del CESE que "les millores socials sostenibles requereixen abordar l'origen dels problemes estructurals dels Estats membres. La competitivitat global, el creixement econòmic i una forta dimensió social són elements clau per treure a Europa de les crisis".

No hi ha en definitiva, a manera de conclusió, cap proposta que mereixi una atenció especial per les seves implicacions a curt termini sobre la millora de les polítiques socials a escala europea. L'objectiu o finalitat és molt clar: reforçar la dimensió social de la UE "mitjançant una millor coordinació i un millor seguiment de les polítiques socials i d'ocupació i de la seva evolució, com a part del procés del Semestre Europeu, mobilitzant accions i fons per abordar millor les dificultats socials, eliminar les barreres a la mobilitat laboral transfronterera dins de la UE i reforçar el paper del diàleg social". No és poc si s'aconsegueix, però gran part de la ciutadania europea demanda molt més, i insisteixo, les eleccions europees s'acosten.