o sé de què ens sorprenem. El que passa amb les nostres converses telefòniques ho veiem cada dia a les telesèries policials nord-americanes. "Vostè va trucar a la Doris a les 13.43 i la Doris va caure de la finestra al carrer a les 13.45; de què van parlar?", li etziba el detectiu al testimoni. "El GPS del seu mòbil el situa a la 42 amb Broadway", acorrala l'investigador el sospitós. De vegades el guionista col·loca un preventiu "demana una ordre judicial!", però sovint, ni això: "aconsegueix el registre de trucades". I ens sembla bé, perquè serveix per detenir els dolents. La ficció televisiva és el gran transmissor de valors polítics del nostre temps. L'opinió es forma a cop de telesèrie.

"Aconsegueix el registre de trucades". Avui és fàcil. Totes les comunicacions són digitals, i allò digital deixa rastre per definició. S'acumula en els log dels servidors de les companyies. Per evitar-ho caldria donar ordres específiques d'esborratge permanent als ordinadors que manegen el sistema, la qual cosa podria crear problemes de facturació i fins i tot de gestió dels fluxos. La nostra defensa era que tanta dada semblava inmanejable. Milions de converses diàries: Qui podria analitzar tot el paquet? Doncs els serveis americans, és clar, que tenen les eines necessàries, perquè des de fa anys rastregen totes les comunicacions que poden amb programes informàtics que disparen alertes davant certes paraules clau.

Els serveis espanyols recapten els llistats de trucades i els passen als amics d'ultramar perquè els elaborin. Una clara divisió del treball, pròpia de l'era colonial de la qual no sembla que hàgim sortit: a les colònies es realitza la tasca extractiva bruta, la que no requereix qualificació, i a la metròpoli la part de més valor afegit, la transformació i comercialització, la que aporta més riquesa i concedeix el control de tot el procés. No ocorre solament amb Espanya, sinó amb gairebé tot Europa occidental, incloses la França de la grandeur i l'Alemanya dominatrix. El Regne Unit menja a part: és un parent preferent de l'amic americà. "Els cosins", segons els anomenen a les novel·les de John Le Carré. Ells són cosins germans i a la resta ens apliquen allò de com més cosins, més endins. I contents, que al capdavall fa molts anys que des d'aquí s'exerceix la funció de vigies d'Occident.